ARQUITECTURA I CREIXEMENT URBÀ DE BEGUES (XIX-XX) I, L’ASTOR UN RAPINYAIRE OCULT AL MASSÍS DEL GARRAF
Dissabte 22 va tenir lloc la primera sessió de les tertúlies a la fresca del més de maig. Gairebé cinquanta persones van assistir a les explicacions d’en Jordi Dolz, Xavier Segarra i Rodrigo del Amo.
En Jordi Dolz ens va parlar de l’arquitectura i el creixement urbà de Begues entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. A l’any 1920 hi havia comptabilitzats uns 250 habitatges i en tan sols 15 anys es van construir més de 70 habitatges nous en un creixement excepcional.
En primer lloc va explicar el context: les masies o masos aïllats, els edificis singulars i les construccions entre mitgeres prèvies al fenomen de l’estiueig, les infraestructures de comunicacions i accessos a finals del segle XIX i la situació econòmica. Posteriorment passà a estudiar les característiques de les noves edificacions, mostrant el plànols de diferents cases construïdes a l’època com: diverses del Camí Ral (casa de Marta Bussman, Antoni Codina, teatre Goula, casa Badell, casa Morros i la casa Cervelló), l’Escorxador, la casa d’en Josep Morera al barri de la Salut, les cases del Sabartés a la Rambla i la casa de Mercedes Miralles a la Rectoria.
Podeu llegir i descarregar-vos la presentació aquí:
Trobades-Eramprunya-2020-Jordi-Dolzv2En segon lloc els ornitòlegs Xavier Segarra i Rodrigo de l’Amo ens van mostrar el treball de seguiment i estudi de l’Astor amagat en els boscos madurs del Parc del Garraf que van iniciar ja fa un parell d’any i en el que encara treballen. Un veritable privilegi ja que es tracta d’una rapinyaire difícil de veure i constitueix un dels secrets més ben guardats pel bosc. Ens van parlar de les característiques físiques de l’astor, del seu comportament quan s’aparella, de com crien els polls, del tipus d’habitat en el que viu, la necessitat d’un bosc madur i frondós, de l’astor com un bon indicador de la salut d’un indret, i dels perills del canvi climàtic. També ens van explicar com han instal·lat càmeres que els permeten fer un seguiment del que passa al niu i tots els aparells que han hagut de construir ells mateixos (fent anar impressores 3D, fent plaques de circuits etc.) des de les bateries, dispositius wifi i router 4G, fins al camuflatge de la càmera i la perxa per penjar la càmera a alçades d’uns 14 metres. Vam poder veure el niu en directe i el que feien els tres polls. Finalment ens van passar un vídeo fet per ells mateixos on s’explica tot el procés.
El podeu veure aquí:
En acabar tothom va poder menjar coca i prendre una cervesa artesana Dolina tot xerrant amb els convidats.
L’únic que va fallar va ser que quan es va fer fosc les temperatures van baixar en picat, arribant als 13 graus i, si bé el Mur és un lloc fantàstic per fer tertúlies relacionades amb la història local i la natura que ens envolta, hi va haver gent que va haver de marxar abans d’hora pel fred. Ho lamentem, però malauradament se’ns va denegar la possibilitat de fer-ho a cap espai tancat, ni a l’Escorxador, ni al Goula.
Esperem que la propera tertúlia dissabte vinent no faci tan fred. Veniu abrigades però veniu!!
Ja us heu apuntat?