femer de formiguers
Reproduïm aquí el text de Victor Mata, publicat al portal de la Land Art Associació Catalunya, explicant què són els Happenings i l’origen del Happening 2021 Femer de Formiguers, fet a Begues. També reproduïm les fotografies de la notícia. Recordem que podeu seguir les activitats de la LAAC mitjançant el seu facebook https://www.facebook.com/LandArtAssociacioCatalunya
Què són les accions compartides dels happenings? I els formiguers?
Les performances compartides són l’activitat central dels happenings que organitza la Land Art Associació Catalunya. Tenen un component artístic i reivindicatiu relacionat amb la natura, paisatge, cultura i societat.
Des de 2010 hem organitzat nou happenings, sis a Begues i tres més a Vallvidrera (Barcelona), Abrera i La Massana (Andorra). Cada un ha comportat la creació d’una acció compartida:
- Corral (2010): reclama el retorn d’una ramaderia tradicional no extensiva respectuosa amb els animals i el territori.
- Camp Resilient (2011): crida a practicar una agricultura tradicional davant l’abandonament generalitzat de la terra en municipis periurbans com Begues.
- Camí de Serp (2013): vindicar la recuperació i l’ús dels camins històrics, molts quasi desapareguts per manca de pas i manteniment.
- Escenari de la Terra (2015): reclama la protecció dels paisatges de muntanya mitjançant l’explotació racional dels recursos naturals i culturals.
- Caminada de Contextualització (2016): exigeix l’explotació racional dels boscos i la protecció dels boscos primaris i antics.
- Anhels i Silencis (2018): la primera demana solucions a l’atzucac social i humà que ens toca viure i la segona vindica el dret a gaudir d’espais de silenci.
- Pau i Treva (2019): reivindica l’entesa i la pau entre els pobles, col·lectius i persones de la Mediterrània.
- Món de Gel (2021): és un homenatge al treball dels nevaters que tallaven, traslladaven i empouaven el gel dels pous de glaç.
- Femer de Formiguers (2021): reivindica l’ús de pràctiques i productes naturals no contaminants per adobar la terra.
Els formiguers que hem fet o tret -com dirien fa cinc segles- a la feixa Llarga de cal Viudo recuperen una tradició ancestral d’adobar els camps amb cendra, carbonet i terra calcinada a manca d’adob animal. Es feien amb amuntegaments de branques, fulles, restes de collites… que cobrien amb terra i encabat deixaven cremar poc a poc, de forma semblant a les carboneres. Després escampaven la cendra i la terra calcinada sobre els camps. Es feien als horts i a les vinyes de la riba mediterrània, a les feixes del Pirineu i a les planes cerealístiques de Lleida, també a Mallorca i als arrossars del País Valencià.
Es van practicar fins que els fertilitzants artificials van irrompre de forma generalitzada al tombant del segle XIX. Aportaven nutrients i milloraven la qualitat física dels sòls massa durs. Contribuïen a controlar els vegetals que competien amb els cultius i eliminaven els ouets de les postes d’insectes. El mot formiguer deriva de la semblança a un niu de formigues.
A Begues els manuals notarials del segle XVI i XVII que es conserven a l’arxiu parroquial contenen profusió de notícies sobre formiguers. Sabem que es venien, llogaven, permutaven i fins i tot es deixaven d’herència. Els occitans que arribaven fugint de la guerra i les males condicions de vida al nord dels Pirineus feien tot tipus de negocis que van quedar reflectits als llibres notarials, entre els quals els relacionats amb formiguers.
Per exemple, el 16 de novembre de 1589, Joan Font, carboner de Begues, confessa deure a Joan Arinyó, pagès de Begues, quaranta lliures per la meitat dels formiguers que tenien a mitges amb en Tallada dins l’heretat de mas Ferrer (AHPB, UC 2348, 6.11.1589).
Aquest és el motiu pel qual hem escollit una follia del segle XVII per amorosir l’encesa dels formiguers el 2021.
La instal·lació/acció “Femer de Formiguers” forma part d’un paisatge agrícola recuperat per al conreu tradicional i ecològic que practica Agro-sistemes Cal Vidu. Junt amb les instal·lacions Mons de Begues (vímet blanc entreteixit) i Agulla de cal Viudo (troncs de pi, pelats) artialitzen un paisatge de pedra en sec de forma efímera i subtil. Les tres instal·lacions s’han concebut per ser tributàries al camp de la Feixa Llarga i al marge de pedra en seca de 75 metres que la delimita.