L’Aplec de Llauradors, resum d’una jornada inoblidable

Diumenge 6 de novembre va ser un dia festiu que la Junta del CEB recordarem durant anys. Són moltes les persones que hem estat treballant durant mesos per fer realitat una jornada tan bonica com va ser l’Aplec de Llauradors.

El dia esplèndid, el lloc – els camps de cal Viudo – fantàstic. Persones que no havien vingut mai a Begues, sorpreses per trobar muntanyes i verd tan a ran de mar i tan a prop de Barcelona. Van venir més de 200 persones a veure llaurar els cavalls. Uns cavalls als que no estem acostumats, immensos, forts, amples, que transmeten sensació de potència a cada passa. La Nala, en Sao i en Menut, acompanyats pels llauradors, en Bernat i en Pau de Moià, en Jordi Vinyals de Cabrera de Mar, l’Abel que va venir de la vora de Xàtiva, en Frank del Vallès i el Jordi de cal Viudo,  en un tres i no res tenien el seu tros llaurat i això que la majoria no van llaurar amb el seu cavall. El taller de doma i benestar animal amb l’Abel i la Mostassa, que encara no està acostumada a llaurar, va ser impressionant. La cura que els llaurador tenen pels seus cavalls. Aprendre que és més respectuós per la terra llaurar amb animal ja que no la compacta ni aixafa tant, permet que els cucs l’oxigenin i enriqueixin. Sense comptar que és més sostenible que emprar maquinaria que necessita combustibles fòssils i contamina.

L’exposició d’eines antigues per treballar el camp amb animals organitzada conjuntament amb l’AREB, acompanyada dels plafons explicatius que havia fet l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA) que a més celebrava els 5 anys d’existència. Les explicacions del Cesc de l’ACTA i el Victor del CEB a peu de micro. Les paradetes amb les samarretes de l’ACTA, la mel i l’exposició de com es treballaven els ruscs d’abelles abans (de suro, de canya, de fusta). Les espelmes d’olor i els olis essencials de la Jovita, tota la saviesa i les llavors de l’Espai de Recursos Agroecològics (l’ERA)  i el nou Calendari dels Pagesos, recent sortit del forn, el fantàstic bar muntat per l’Ateneu Popular de Begues. El suport del Parc del Garraf, els premis dissenyats i fets per en Toti Milà, la sonorització, subvenció econòmica i suport de l’ajuntament i d’Òmnium Cultural Begues…..

També el dinar a l’era de Cal Viudo, en que organitzadors i llauradors vam poder compartir una estona lúdica i relaxada, la brasa i els fogons del Jordi Vicente, la paella de l’Emili, les amanides de moltes, l’escalivada de la Maria Rosa i la Sílvia, uns tomacons boníssims que va dur en Quim fets amb cultiu biodinàmic, i les pomes de Torrelles, acompanyades de vi i cava regalats per Recaredo i Raventós i Blanch que també van contribuir a la jornada. 

I com sempre, gràcies a l’Alfred que és omnipresent i ho enregistra tot.

Enrere queden uns quants disgustos i entrebancs. Quan hi ha ganes, empenta i enginy, així com la certesa de que el que es vol fer és cultura i tradició i serà bonic i educatiu de veure, tant per grans com per petits, i també servirà perquè els llauradors es trobin i comparteixin tècnica i saviesa i uns quants riures, no hi ha impediment massa gran que no es pugui resoldre.

Resumint: Visca l’Aplec de Llauradors!

Podeu trobar aquí un recull d’imatges

I en aquests enllaços dos vídeos curts, de l’ambient i de la llaurada.