Fòrums de l’Espluga: la pau que mai arriba
El dret a la pau és el dret de les persones a no patir les conseqüències de les tensions polítiques i els conflictes armats.
És un dret col·lectiu que està permanentment compromès arreu del món. Encara més des que va començar la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. No tan sols ha suposat vulnerar de forma greu la seguretat i la vida de la població civil, també ha eclipsat els conflictes armats als que estan sotmeses milions de persones en d’altres guerres que fa anys que duren, a les que la comunitat internacional fa temps que ha abandonat.
Alhora es fan repetidament discursos que acaben esdevenint inqüestionables, com la necessitat de proporcionar més i més armament, l’amenaça d’una escalada de la guerra o la possibilitat d’un atac nuclear. Que aquestes premisses impregnin la societat, forma part dels objectius per apaivagar les veus contra les guerres.
Mai la guerra ha estat una eina per a la pau. Els interessos polítics, geoestratègics i econòmics destrueixen el dret a la vida i a què aquesta sigui en condicions de pau.
És el cas de molts dels conflictes que vivim. Nosaltres ens centrarem en Palestina i el Sàhara.
El poble palestí viu en conflicte permanent des de 1948, amb la creació de l’estat d’Israel i la invasió que va viure per part de la diàspora jueva, com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, amb el beneplàcit de l’ONU i el fort recolzament a Israel de les elits econòmiques, polítiques i militars, sumades als interessos de la indústria armamentista, l’estat de guerra envaeix la seva quotidianitat i és el model en el que neixen i creixen desenes de generacions palestines. Els nens i nenes són empresonats, sotmesos a vexacions i tortures, i també assassinats. Són les víctimes més doloroses i que menys tenen a veure amb les guerres.
Igualment, el poble sahrauí es troba condemnat a malviure als camps de persones refugiades des de fa més de quatre dècades. El que hauria de ser la seva fortalesa, els fosfats, la pesca, etc., és el que mou els interessos del regne de Marroc per a mantenir ocupat el seu territori. De res ha servit que la Cort Internacional de Justícia de l’Haia (1975) dictaminés que el Marroc no tenia cap dret sobre el territori sahrauí. L’any 1976, després de la Marxa Verda, el govern espanyol abandonà definitivament el Sàhara a la seva sort. Més recentment, el 2022, ha subscrit la proposta del Marroc, regalant-li de facto el Sàhara occidental.
Cal afegir la inoperància de la MINURSO i els interessos comercials de la UE, i entendrem quins són els principals obstacles per avançar cap a la pau i el retorn del poble sahrauí al territori usurpat pel Marroc.
EL DRET A LA PAU
El lema d’aquesta edició és El dret a la pau. Perquè som moltes més les persones que defensem el dret a una vida amb dignitat, a on no haguem de patir les conseqüències d’interessos i decisions de poders que escapen al nostre control.
Enguany els Fòrums estan organitzats en les següents sessions.
- Dimarts 12 d’abril Presentació del llibre L’Arcadi al país de les oliveres
- Dissabte 15 d’abril Taula-debat El Sàhara i Palestina, la pau que mai arriba
- Dissabte 22 d’abril Taller AMAL-TIKVA: Viu un dia a Jerusalem
QUI SOM
Els Fòrums de l’Espluga van començar l’any 2017 gràcies a la col·laboració de dos col·lectius de recerca: el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) i el Centre d’Estudis Beguetans (CEB). En aquesta tercera edició s’hi suma l’Espai per la Pau.
A la 1a edició, amb el títol L’Europa dels murs, ens vam centrar en les migracions, l’acollida i els murs. L’any 2019 sota el títol Per una Europa rebel, vam donar continuïtat als Fòrums tractant la pujança dels neofeixismes i la desobediència civil com a resposta des de la ciutadania. Desprès dels anys de pandèmia i amb el bon record de l’èxit de les dues edicions anteriors, ens engresquem a reprendre aquest espai de debat amb la voluntat de seguir removent consciències.
L’energia per fer-ho prové de la nostra vivència quotidiana des de la ciutadania. Som conscients de les múltiples arestes que hi ha a la societat actual i volem debatre-les, perquè vivim el nostre present, i com a investigadores i investigadors intentem tenir una lectura històrica dels fets socials.
