Resum: Prou de guerra. Volem la pau

Dissabte 16 de novembre va tenir lloc l’acte Prou de Guerra. Volem la Pau organitzat entre el CEB i l’Ajuntament de Begues, conduït per en Víctor Mata, i com a convidats el periodista Andreu Barnils i el cor Lumières.

En Víctor va introduir el context històric des de les múltiples invasions i lluites del territori palestí (romans, musulmans, turcs, cristians), fins arribar a la declaració de Balfour l’any 1917  – que el govern britànic va redactar desprès de diverses reunions amb dirigents jueus, sense cap representació de la població àrab de Palestina – , i el pla de la ONU de 1948 de crear dos estats independents.

També va explicar el perquè del lloc triat: “Encerclament”, un treball de land art amb pedra seca dels tres colors del Garraf (blanca, vermella i negra), on tres cercles concèntrics representen les tres cultures i religions mediterrànies: el cristianisme, l’islam i el judaisme,  i els passadissos que permeten anar d’un a l’altre cercle, la laïcitat necessària per arribar a l’entesa, tolerància i convivència. Tot un símbol que demana el diàleg intercultural entre els pobles de la mediterrània.

Ens recomanà els llibres següents: El eclipse de la sociedad israelí de Meir Margalit, L’Esperit de l’esperança de Byung-Chul Han, i Gaza ante la historia d’Enzo Traverso.

Va preguntar al convidat sobre la viabilitat de conviure ambdós pobles, palestí i jueu, en un sol estat, afegint que, sota el punt de vista de la intel·lectualitat d’esquerres jueva, l’estat d’Israel ha de retornar els territoris ocupats abans de començar a negociar la pau. I que si països tan enfrontats com ho varen ser França, Gra Bretanya i Alemanya durant la segona guerra mundial, avui són socis i aliats, convé no perdre l’esperança de que hi hagi una solució.

L’Andreu va anar donant resposta a les preguntes formulades, explicant, des del seu punt de vista, les tres possibilitats d’acord que els experts plantegen així com les dificultats que cadascuna comporta.

• La pau similar a la de Sud-àfrica on desprès d’anys de matar-se i d’apartheid, es va acordar finalment un sol país, amb eleccions universals i llibertat de moviment (durant l’apartheid les persones africanes van ser desposseïdes de la ciutadania, el dret a vot i van ser confinades en determinats territoris). Aquesta solució no agrada als jueus perquè demogràficament els palestins són majoria i per tant serien ells els que governarien. Si tornessin els refugiats hi hauria 6 milions de palestins i 5 milions de jueus.
• La pau dels dos estats (segons l’acord d’Oslo d 1993). És l’opció preferida per Europa, però que des d’allí es veu inviable. El problema no és la línia per on hi ha d’haver la frontera sinó decidir que passarà amb els refugiats palestins, que avui ja són 5 milions atès que la condició de refugiat s’hereta de pares a fills. Se’ls diu que si tornen han d’anar als territoris palestins – cada cop més minsos –  i no hi cabrien. També hi ha el problema dels colons que s’han instal·lat a terres de les que haurien de marxar –retornar els territoris ocupats és una condició sine qua non– , i Israel s’hi nega. Què es fa amb els 750.000 colons que hi ha a Cisjordània? Explica que quan governava Yasir Arafat, aquest havia arribat a acords amb diversos països àrabs perquè no donessin la ciutadania als refugiats palestins, a fi que no oblidessin, la ferida no es tanqués i volguessin retornar. També que al Líban hi ha una llista de 80 professions que els refugiats no poden exercir.
• La pau dels acords d’Abraham (2020), impulsats per Israel i Trump, una sèrie d’acords amb el mon sunnita, que són majoria entre els musulmans (els xiïtes són el 10%). Acords de col·laboració amb Emirats Àrabs, Bahrain, Sudan i Marroc, sense incloure Palestina, on aquests països reconeixen a Israel com un estat i el dret a la sobirania en el seu territori i estableixen relacions diplomàtiques i comercials, així com Israel es compromet a ajudar als sunnites a lluitar contra l’Iran. Explica que hi ha experts que creuen que l’atac de Hamàs del 7 d’octubre va ser un intent de trencar l’acord que estava a punt de signar-se entre l’Aràbia Saudita i Israel, acord que posaria tot el poder en mans del sunnites.

Ens va explicar que un expert en la zona, l’Adria Fortet, afirma que l’objectiu no es acabar la guerra sinó fer fora a Hamàs del territori, perquè ara per ara no es creïble que Israel ofereixi el seu ajut per donar seguretat i acabar amb l’Iran, si no es capaç de donar seguretat als seus ni acabar amb Hamàs.

Que des d’Europa ens ho mirem com si no fos cosa nostra. I que és molt fàcil donar lliçons morals, oblidant la nostra història, les nostres expulsions, i comprometent-nos poc. Aquí no es diu, però cal saber que Hamàs no té només una branca militar – que no és un exercit, és una milícia -,  hi ha una branca social molt important, molt imbricada a la societat, que fa que sigui gent de Hamàs la primera que ajuda a la gent quan tenen problemes, i que siguin vistos com lluitadors per la llibertat. Tampoc és correcte veure a tots els xiïtes com uns fanàtics, quan són 200 milions de persones. Diu que tampoc és correcta la visió d’Israel com un estat colonial, ja que la majoria de jueus que viuen a Israel són sefardites i venen d’Irak, Iran, Afganistan, el Marroc, i van ser expulsats fa segles. N’hi ha que només parlen àrab. A Europa ens ho pinten com si tots fossin russos i jueus de Praga. Acaba explicant que els americans veuen per primer cop com els demòcrates no donen carta blanca a Netanyahu, l’ONU no té cap força perquè no té exercit, els EUA tenen cada cop menys pes mentre que la Xina en va guanyant. Aràbia Saudita vol pactar amb la Xina i la Xina vol pactar amb Iran. Diu que pel mon occidental el problema no es que matin a musulmans, el problema és que l’assassí sigui un jueu. D’aquí la importància estratègic que tenen per a Netanyahu els acords d’Abraham: “donem el control de Palestina a Aràbia Saudita i que siguin ells qui matin als palestins, seran palestins contra àrabs i àrabs contra palestins”.

Ens recomana el llibre “viatge al cor de l’islam” de Jordi Llaonart

Va haver-hi un debat llarg, i a voltes controvertit, amb moltes intervencions i preguntes per part del públic on es va parlar del genocidi, de com aturar-lo, d’odi, de que ha de fer Europa per no ser-ne còmplice, de la indiferència de moltes persones, de que davant el que està passant ser imparcial es posicionar-se de facto del bàndol de l’agressor, de l’eufemisme d’anomenar-ho conflicte, de si és o no correcte anomenar-ho guerra, de quin poder té l’ONU, del paper d’EUA, entre altres.

En acabar el cor Lumières va cantar quatre cançons des de dins la rotllana d’Encerclament. Us deixem uns vídeos curts i algunes fotos de la jornada.