comiat Josep Campmany

Avui hem acomiadat en Josep Campmany, amic i company de molts de nosaltres. Membres de Junta del CEB, en nom de l’entitat, i molts altres que hem compartit amb ell la passió per la recerca, ens hem ajuntat per acompanyar la família i dir-li adéu plegades. L’estima i l’escalf han estat impressionants, no s’hi cabia a la sala.

I es que en Josep es feia estimar, entre d’altres, perquè a la que li traslladaves un dubte, immediatament el feia seu. La curiositat i el desig d’aprendre l’empenyien en totes les facetes de la seva vida. I compartia el que trobava.

Encara que ell no hi sigui, no s’ha acabat el “li preguntarem al Campmany a veure si ell ho sap”. Segur que al llarg dels propers anys, davant alguns dels dubtes que ens sorgeixin, trobarem resposta o bé una porta que s’obre assenyalant la direcció adequada, en algun dels seus treballs.

I així seguirà sent referència i referenciat, tal i com ens ha explicat avui el seu fill que es feia en els enterraments romans vora els camins amb el “renoua nomen”.

Qui vulgui saber-ne més, ara fa dos anys des del CEB vam proposar en Josep pel premi RECERCAT2022 en la categoria de persona vinculada al món dels estudis locals. I com no podia ser d’un altra forma, en Josep va guanyar, merescudament, el premi. Teniu aquí un resum del seu currículum i publicacions, com estudiós i com a científic del sincrotró Alba.

Et trobarem a faltar.