la destrucció del patrimoni

L’any 1997 el Pla General acabat d’aprovar, va  publicar un pre-catàleg de patrimoni a l’espera de redactar i aprovar un catàleg definitiu. Aquell pre-catàleg recollia, de forma quasi textual, la proposta presentada per alguns membres del CEB. Evidentment era millorable, però, a data d’avui, encara és l’única norma de protecció.

L’any 2015 el CEB va organitzar a l’Escorxador una taula rodona sobre la conservació del patrimoni, en la qual ens vàrem queixar que, 18 anys després d’aprovat el PGOB, el catàleg ni s’havia començat a redactar. En aquell acte l’ajuntament es va comprometre públicament a tirar-lo endavant i, efectivament, aquell mateix any va contractar la redacció a través de la Diputació. Aquesta va lliurar el treball a finals del 2018, però no va ser fins fa poc més d’un any, el 26 de setembre de 2019, que l’ajuntament va fer, també a l’Escorxador, un acte públic de presentació dels treballs efectuats, acte que tots esperàvem que fos seguit de l’exposició pública del projecte. Exposició que mai ha tingut lloc.

Quan el CEB va reclamar que el document fos portat a la Comissió de Patrimoni per a la seva avaluació (quin altre projecte pot estar més justificat que aquest per ser deliberat al sí de la Comissió?), se’ns va respondre que ja no hi havia temps.

Som a novembre de 2020, han passat 23 anys des de l’aprovació del pre-catàleg, i més de 2 anys des de que la Diputació va entregar a l’ajuntament la proposta de catàleg. No hem vist el projecte, desconeixem quins elements es preveu catalogar, quins hi són i quins hi manquen, i quina normativa els serà aplicable. El catàleg segueix frenat damunt alguna taula de l’ajuntament.

Mentrestant l’ajuntament ha anat enderrocant edificis de propietat municipal que hi haurien de ser (una part de la masia basilical de Can Vendrell el 2012, l’antic teatre-cinema Goula d’en Jaume Petit l’any 2015, l’Hostal del Bosc de la Mari Sampere el 2017…), i encara no fa una setmana que ha deixat enderrocar una petita i modesta torreta de l’any 1931 que ens consta que estava inclosa al projecte de catàleg. Era situada a l’avinguda Torres Vilaró 18, al costat del mateix ajuntament, i ells ho sabien perquè van autoritzar l’enderroc mitjançant decret d’alcaldia el passat 4 de novembre. No la busqueu, ja no hi és… darrera seu poden caure altres edificis d’interès que cal protegir dels carrers Major, Sant Domènec i Sant Roc.

És urgent que el catàleg de patrimoni vagi a la comissió de patrimoni per ser revisat i que pugui ser aprovat aviat.

el CEB a la XIII TROBADA DE CENTRES D’ESTUDIS I ESTUDIOSOS D’ERAMPRUNYÀ

El tema d’aquesta edició de les trobades és l’ Estiueig i turisme a Eramprunyà als segles XIX I XX.

Des del Centre d’Estudis Beguetans presentem quatre treballs que aporten una mirada diferent i complementaria al fenomen de l’estiueig d’aquella època, clarament relacionat amb la moda benestant de “l’estiueig de salut”: des dels primers hostals i cases de sojorn, continuant amb la transformació dels masos per acollir i rellogar a estiuejants, l’arquitectura de les primeres construccions de cases d’estiuejants, les excursions científiques i de descoberta que s’organitzaven a l’entorn de Begues i alguns projectes que, per sort, no van arribar mai a veure la llum, en bona part a causa del model urbanístic/turístic i la filosofia de contenció que es va aplicar a Begues als anys 60 i 70.

Els noms dels treballs, que tan aviat com siguin publicats pels organitzadors de les trobades també publicarèm en aquest web són:

Arquitectura i creixement urbà de Begues entre finals del segle XIX i principis del segle XX (1886-1936). Els habitatges d’estiueig, segons la documentació gràfica localitzada. Jordi Dolz.

Excursions científiques, hostals i cases de sojorn a Begues al segle XIX. Víctor Mata.

La transformació de les masies de Begues per influencia de l’estiueig. Dos casos concrets: La Parellada i Cal Fusteret. Elicinia Fierro Milà

Com no és el territori de Begues gràcies a l’estiueig. Xavier Parellada Viladoms

SALVEM L’ESTACIÓ DE SANT FELIU

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

Ara fa 10 anys la junta del Centre d’Estudis Beguetans va donar suport a la campanya que llavors es va encetar per al salvament de l’antiga estació de tren de Sant Feliu. Amb aquest escrit ens ratifiquem en aquella decisió alhora que volem expressar la nostra tristesa pel fet que llavors no s’hagués resolt, declarant-la BCIL tal com vam proposar i modificant el projecte de soterrament per tal d’evitar el seu soterrament.

Si voleu donar suport i adherir-vos ho podeu fer aquí

o bé, les entitats, associacions o persones de forma individual que us vulgueu adherir al manifest, ho podeu fer enviant un missatge de correu electrònic a salvemestaciosantfeliu@gmail.com, indicant en l’assumpte: “adhesió a la campanya Salvem l’Estació del Tren de Sant Feliu”. Les dades personals facilitades no seran cedides ni comunicades a terceres persones.

Adhesio-CEB-salvem-estacio-SFeliu-2020

salvem l’estació del tren de sant feliu

Com a Centre d’estudis beguetans hem donat suport a la petició de la plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu. Cal preservar el patrimoni. Us animem a que també ho feu al següent enllaç on podeu trobar més informació i el formulari d’adhesió.

Davant del perill de ser enderrocat l’edifici de l’estació del tren de Sant Feliu de Llobregat, per les obres de soterrament de les vies, un grup de persones hem iniciat una campanya amb la voluntat de mantenir l’edifici de l’estació del Ferrocarril de la nostra ciutat. Dit edifici de l’any 1854, representa la industrialització i la modernització de la ciutat i és indiscutiblement part de memòria històrica i un valor del patrimoni arquitectònic local.  L’edifici forma part de la línia Barcelona a Molins de Rei i fou la tercera en construir-se a Catalunya, actualment és juntament amb les estacions de Molins de Rei i de Cornellà, l’estació més antiga que es mante en bon estat a Catalunya i a l’estat Espanyol.

L’edifici del S.XIX, figura en l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i en el catàleg de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat.

declaració de caducitat dels expedients de tramitació urbanistica de quatre plans parcials a begues

Han passat molts anys des de l’aprovació d’alguns expedients urbanístics i entenem que les expectatives socials, ambientals i ecològiques han evolucionat cap a uns nous paràmetres de sostenibilitat ambiental.

Aquest és el document que vam presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

tramitat-declaració-caducitat_web

AL·LEGACIONS AL PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM N.27 UA11 L’ESCORXADOR

Els planols del projecte aprovat suprimeixen cal Tal·lara, una casa del 1700 que caldria conservar, i dibuixen una nova construcció al seu lloc. Demanem que cal Tal·lara quedi fora de l’àmbit d’actuació i que sigui inclosa al Catàleg de Patrimoni en elaboració. També demanem que el disseny i distribució dels nous habitatges i la zona verda es faci de forma que cal Tal·lara sigui visible.

CEB-MPPG-27

al·legacions projecte de Modificació puntual nº25 PGOU entorn església de la Rectoria

El barri de la Rectoria és un deis nuclis urbans més antics i carismatics de Begues pel fet de ser un petit raval edificat a l’entorn de l’església vella de Sant Cristofol a inicis del segle XIX, i que a penes ha canviat en els darrers cent anys, conservant la majar part deis seus edificis histories i el seu entorn agrícola, entorn que el separa i ailla del nucli urba principal. Ha estat historicament i encara avui dia el primer nucli· de cases que es traba en arribar a Begues procedent de Barcelona i del Baix Llobregat.

CEB-MPPG-25

La plaça de Begues, un secret del segle xvi amagat als arxius

El proper 29 de Juliol a les 12h al Petit Casal presentació a càrrec de Xavier Parellada.

La localització de vàries referències a la “plaça de Begues” en diversos documents del s.XVI conservats a l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà, va generar una apassionant recerca entre els diferents arxius que va finalitzar amb el descobriment d’un fet tan desconegut i sorprenent com és que l’origen del nucli urbà actual es remunta a fa més de 400 anys. 

Encara que aquesta activitat no està inclosa al programa de la festa major perquè no hi vam arribar a temps malgrat demanar-ho amb més d’un mes d’antelació. Esperem que sigui del vostre interés i que pogueu fer un forat a les vostres agendes per venir a gaudir i conèixer aques interesant descobriment.

El proper 29 de Juliol a les 12h al Petit Casal presentació a càrrec de Xavier Parellada.

1 2