el CEB a la XIII TROBADA DE CENTRES D’ESTUDIS I ESTUDIOSOS D’ERAMPRUNYÀ

El tema d’aquesta edició de les trobades és l’ Estiueig i turisme a Eramprunyà als segles XIX I XX.

Des del Centre d’Estudis Beguetans presentem quatre treballs que aporten una mirada diferent i complementaria al fenomen de l’estiueig d’aquella època, clarament relacionat amb la moda benestant de “l’estiueig de salut”: des dels primers hostals i cases de sojorn, continuant amb la transformació dels masos per acollir i rellogar a estiuejants, l’arquitectura de les primeres construccions de cases d’estiuejants, les excursions científiques i de descoberta que s’organitzaven a l’entorn de Begues i alguns projectes que, per sort, no van arribar mai a veure la llum, en bona part a causa del model urbanístic/turístic i la filosofia de contenció que es va aplicar a Begues als anys 60 i 70.

Els noms dels treballs, que tan aviat com siguin publicats pels organitzadors de les trobades també publicarèm en aquest web són:

Arquitectura i creixement urbà de Begues entre finals del segle XIX i principis del segle XX (1886-1936). Els habitatges d’estiueig, segons la documentació gràfica localitzada. Jordi Dolz.

Excursions científiques, hostals i cases de sojorn a Begues al segle XIX. Víctor Mata.

La transformació de les masies de Begues per influencia de l’estiueig. Dos casos concrets: La Parellada i Cal Fusteret. Elicinia Fierro Milà

Com no és el territori de Begues gràcies a l’estiueig. Xavier Parellada Viladoms

digitalització arxius

Una de les tasques que fem al Centre d’Estudis Beguetans és la digitalització d’arxius de families de Begues, que es poden consultar en línia al fons d’arxiu de masies de Begues de la Xarxa d’Arxius de Catalunya (XAC)

Aquí podeu trobar:

Can Sadurní

Can Térmens

La Tenda

Mas Ferrer

I están pendents de penjar al XAC: Cal Jepet, Mas Roig, La Parellada, Mas Grau, Cal Sacaire, La Ferreria Artigues

pastoralisme i encerclament a begues: tancats, corrals, pletes

L’origen de les construccions de pedra seca i tradicionals d’encerclament que representen els corrals, pletes i tancats ramaders és mil·lenari i cal cercar-lo en la funcionalitat d’aquest tipus d’estructures com a recer debestiar. La seva procedènciasegurament prové de l’inici de la domesticació d’animals ocorreguda en la regió de Síria.Les comunitats neolítiques assentades a Tell Halula,vall mitjana del riu Eufrates, criaven cabres i ovelles fa 11.000anys.A Begues, les primeres traces de closa de ramats es localitzen a la cova de Can Sadurní i daten del neolític anticfa uns 6.500 anys, en aquell període la covafeia les funcions d’estable i de lloc funerari.

Pastoralisme-i-encerclament-a-Begues-II

Un treball de Victor Mata Ventura

La plaça de Begues, un secret del segle xvi amagat als arxius

El proper 29 de Juliol a les 12h al Petit Casal presentació a càrrec de Xavier Parellada.

La localització de vàries referències a la “plaça de Begues” en diversos documents del s.XVI conservats a l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà, va generar una apassionant recerca entre els diferents arxius que va finalitzar amb el descobriment d’un fet tan desconegut i sorprenent com és que l’origen del nucli urbà actual es remunta a fa més de 400 anys. 

Encara que aquesta activitat no està inclosa al programa de la festa major perquè no hi vam arribar a temps malgrat demanar-ho amb més d’un mes d’antelació. Esperem que sigui del vostre interés i que pogueu fer un forat a les vostres agendes per venir a gaudir i conèixer aques interesant descobriment.

El proper 29 de Juliol a les 12h al Petit Casal presentació a càrrec de Xavier Parellada.

Capbreu de la baronia d’Eramprunyà (1391-1397) el paisatge medieval de Begues

El capbreu de Jaume Marc II, baró d’Eramprunyà (1391-1397) proporciona informació de la població de Begues i les seves propietats des del segle XIII. És la baula que enllaça els masos baix medievals de Begues amb els que resten dempeus al segle XXI. Les declaracions dels pagesos al baró o senyor jurisdiccional permeten relacionar les famílies i els masos dels segles XIII i XIV, amb les anotacions laterals del llibre, la majoria del segle XVI, que al seu torn permeten enllaçar amb altres capbreus posteriors i amb altres documents fins avui dia.

El document està digitalitzat i es pot consultar al repositori digital de la Xarxa d’Arxius de Catalunya (http://xac.gencat.cat/ca/inici/) i al Centre d’Estudis Beguetans.

Un treball de Victor Mata Ventura.

Descripció-capbreu-Eramprunyà-1391-1397

Organització i digitalització dels fons patrimonials de masia de Begues. iv trobada d’estudiosos i centres d’estudis d’eramprunyà

Seguim presentant-vos els treballs publicats de la IV Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, amb un tema central, “recuperar el patrimoni

Des del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) en Victor Mata va presentar “Organització i digitalització dels fons patrimonials de masia de Begues”. Gràcies al Centre d’Estudis de Gavà per la feinada i per donar l’oportunitat de compartir els continguts d’aquestes jornades.Podeu llegir totes les contribucions presentades en aquest enllaç

Bona lectura i coneixement!

03-organitzacio-i-digitalitzacio-fons-patrimonials-masies-begues_20193

1 2