qüestionari taula ciutadana pel clima

Des de les entitats impulsores de la Taula ciutadana pel clima, volem compartir el buidatge del qüestionari, que vam organitzar per conèixer quins són els temes que més preocupen. També l’hem enviat per email a totes les persones que van contestar, a les entitats i als partits polítics que van donar suport.

Han contestat 68 persones!!  

Veient les respostes queda clar que aquest poble té molta voluntat de combatre aquesta situació cada cop més intensa que estem vivint d’emergència climàtica i social.

Ben aviat convocarem la primera trobada presencial – si és possible -, o telemàtica, per constituir la taula i començar a caminar en les propostes que entre totes hem prioritzat.

Begues va declarar l’emergència climàtica a novembre de 2019, amb una moció impulsada per la ciutadania des d’un gran nombre d’entitats: Ateneu Assembleari de Begues, Assemblea Feminista les Agulles de Begues, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Joves 6tres9, Associació Esportiva de Futbol Sala Begues, Esplai Uraka, Taller d’Arts de Begues el Colomar, Gent de Begues, CDR Begues, Associació Amics del Ioga de Begues, AMPA de l’Institut de Begues, ANC Begues. La moció va ser aprovada per majoria al Ple Municipal.

La creació de la Taula Ciutadana pel Clima, oberta a la participació de tothom, és la clau de volta de la moció. S’havia de constituir el 14 de març de 2020 però la pandèmia ho va aturar tot. Malauradament, l’emergència climàtica no s’atura. Per aquest motiu, com a pas previ per organitzar la primera trobada, vam preparar el qüestionari que ara analitzem i que ens permet conèixer millor el que ens preocupa, i agilitar així l’inici de la taula.

Gràcies per participar i cuidem-nos!

Ateneu Assembleari de Begues

Les Agulles assemblea feminista de Begues

Centre d’Estudis Beguetans

Analisi_enquesta_taula_ciutadana_pel_clima

l’Avanç de la MPPGO 28 per a la Regulació dels usos en sòl no urbanitzable no especialment protegit, i delimitació de àrees arqueològiques en sòl no urbanitzable

La darrera regulació del sòl no urbanitzable de Begues es va treballar durant tres anys (2009-2012), i va estar a informació pública 3 mesos.

El document d’ara no s’ha divulgat entre la ciutadania. Cap noticia als mitjans municipals. Es va aprovar per decret d’alcaldia el 18 de setembre, sense passar per Junta de Govern ni pel Ple Municipal. El dia 2 d’octubre es va posar al web municipal a la subcarpeta de projectes urbanístics dins la subcarpeta d’urbanisme. Ha estat a exposició pública fins el 20 de novembre.

No s’ha donat resposta a la petició d’ampliació de termini que vàrem fer.

El nou document de “regulació dels usos del sòl no urbanitzable no especialment protegit i delimitació de àrees arqueològiques en sòl no urbanitzable que incorpora el Document Ambiental inicial Estratègic (MPPGO 28)” és confós i de redactat poc clar, i obre la porta a usos que són qüestionables en ser lesius pel territori.

A les al·legacions conjuntes, amb CIPAG i l’Ateneu Assembleari, hem demanat que es tramiti un document específic que tracti amb profunditat i com cal el tema arqueològic. També que es revalori la necessitat real de tramitar un nou document dels usos del SNU. Que s’atenguin les demandes que exposem, entre les quals no permetre la ramaderia intensiva permanentment estabulada en cap de les zones, ni tampoc la construcció d’habitatge familiar nou, que el document reculli la biomassa com a opció per la gestió de les zones forestals, i que es respectin els nivells màxims de protecció de les diferents zones considerades atenent a les directius de zones PEIN, ZEPA, LIC i Natura 2000.

Podeu llegir les al·legacions senceres al final d’aquesta entrada.

Enllacem altres documents relacionats:

MPPGO 28 de 2020 del sòl no urbanitzable no especialment protegit

MPPGO 9, de 2012 del sòl no urbanitzable

Modificiació puntual 19 per que sigui compatible amb el Pla Especial de Masies

Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions d’interès en sòl no urbanitzable

AL·LEGACIONS-AVANÇ-MPPGO-28_signada_web

segona resposta de ree al projecte de soterrament de les línies elèctriques

REE Red Eléctrica de España, S.A.U va respondre per segon cop als escrits tramitats per diverses entitats demanant el soterrament de les línies elèctriques al pas pel nucli urbà de Begues.

Aquest segon escrit, de 10 de setembre de 2020, dona resposta a un altre document d’al·legacions presentat el 15 d’agost de 2020.

Trobem molt important que REE afirmi ara que el cost de soterrar és 3.5 o 4 vegades més car que desplaçar, quan al projecte de 2017 afirmava que el cost era entre 15 i 20 vegades superior.

També reconeix que dins del cost de soterrar hi ha comptat el cost d’una nova línia aèria que ve d’Olesa i va fins al punt Sud. Descomptant aquesta nova línia, que no té res a veure amb la que passa pel centre del poble, el cost encara serà menor.

Comparat amb el traçat de soterrament estudiat per REE, el traçat de soterrament que hem proposat és més curt, més pla, discorre per la vora de camins no pavimentats minimitzant les afectacions, i les característiques del subsol al llarg del traçat no semblen ser problemàtiques. Per tant, molt probablement encara tingui un cost menor. Serà més car que desplaçar, això sí, però força més econòmic i senzill del que s’ha fet creure els darrers anys i ambientalment infinitament més econòmic que desplaçar.

En un context d’emergència climàtica, no es pot continuar malmetent la natura si hi ha alternatives. Soterrar al pas de nuclis urbans és l’única opció permesa a molts països europeus. Si voleu sumar-vos a la Plataforma Stop Alta Tensió al Baix, aquí teniu l’enllaç

Ara la decisió final està en mans de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Podeu trobar en aquests enllaços

Al·legacions 2020

Resposta de REE i la nostra resposta (agost 2020)

Segona resposta de REE (setembre 2020)

Bis_20_0307_LDeg_NRE-1518778

camí ral del pou de glaç a olesa de bonesvalls

Diumenge 11 d’octubre vam fer l’arranjament d’un tram del camí Ral afectat per uns fangs que el feien intransitable.

En Xavi, la Maria Rosa i els tres Jordis s’hi han passat el matí. Posar-hi grava era massa lent i dur, i finalment hem seguit la proposta del Jordi de cal Viudo: tapar el camí amb terres bones i orgàniques dels voltants.

A més s’han arrencat algunes carceres del mig del camí, hem eixamplat el camí transitable, i hem acabat una rampa que teníem a mig fer. Amb els entrepans de truita amb julivert que ens ha preparat la Teresa i la bota de vi del Jordi, podem afirmar que ha estat un gran dia!

Penseu que en pocs mesos en Xavi ha hagut d’anar tres cops a desbrossar els trams del camí Ral. Cal que la gent hi passegi perquè es pugui automantenir. I per això també cal que estigui ben senyalitzat.

Podem donar per tancat tot el tram del Pou de Glaç a Olesa i començar, amb optimisme l’arranjament d’altres camins històrics.

No hi ha res com el treball en equip!

Al·legacions al Projecte d’Instal·lació d’un segon diposit de Gas natural liquat a begues

L’empresa subministradora de Gas Natural (Nedgia Catalunya, del grup Naturgy) vol instal·lar un nou dipòsit de gas natural liquat a Begues, doblant la capacitat d’emmagatzematge.

El Centre d’Estudis Beguetans, conjuntament amb l’Ateneu Assembleari de Begues i l’Assemblea Feminista Les Agulles de Begues, hem al·legat davant d’aquesta proposta per coherència amb la declaració d’emergència climàtica a Begues, aprovada amb un gran recolzament polític i ciutadà, on s’especifica que es fomentarà l’abandonament de l’ús de combustibles fòssils (el gas natural n’és un) . El canvi climàtic no és una qüestió de futur; hem après que és un problema del present i que ens hi va la vida, ja, ara. No s’ha d’instal·lar un segon dipòsit de gas natural liquat a Begues, i s’han d’iniciar de forma immediata polítiques de transició energètica a fonts renovables i sostenibles.

El conveni Gas Natural-Ajuntament de Begues es va signar al 2013 sense passar per Ple Municipals i sense cap debat polític. Al conveni es cedeix gratuïtament l’ús i ocupació d’un terreny municipal, sense definir cap clàusula de rescissió (ni per incompliment), ni la duració del conveni. En 7 anys, la situació ambiental ha canviat dràsticament i es coneix millor la contaminació realment causada pel gas: el 90% és metà, el segon gas de major efecte hivernacle i el que més contribueix a l’escalfament global. El cost energètic per extraure’l, liquar-lo, transportar-lo, les fugues que es produeixen al llarg de tot el procés,  fan que l’impacte climàtic sigui brutal (comparable al del carbó).

Podeu llegir les al·legacions completes:

proposta-allegacions-gas-natural_v7

resposta a ree projecte de soterrament línies elèctriques

No fa gaire vam rebre la resposta de REE a les al·legacions que havíem fet al projecte de desplaçament de la línia elèctrica a gener de 2020, conjuntament amb un gran nombre d’entitats.

En tan sols dos fulls comprovem que REE no rebutja el soterrament i expressa que si està estudiant un altra opció és únicament perquè l’ajuntament així li demana. També reconeix que el cost del soterrament està novament inflat . És tan interessant la resposta de REE, que hem cregut necessari respondre per ressaltar alguns aspectes i que això consti a l’expedient de la Generalitat.

Aquesta resposta ens anima a creure que l’opció que finalment serà acceptada per la Generalitat serà el soterrament que proposem, ja que és l’única sostenible i ambientalment viable.

Podeu trobar aquí la resposta de REE i també la nostra resposta a aquest document, que hem enregistrat avui. Si voleu conèixer el contingut de les nostres al·legacions detallades, les podeu trobar al web cercant “al·legacions· als tags de la web. Per un tema de terminis no hem pogut demanar el suport de totes les entitats. Ara ho farem i anirem informant dels suports que rebem.

20_0260_LDeg_NRE-1204157

resposta-a-REE-agost-2020rev_signedV1-1

SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET UNA COMARCA AMENAÇADA DE MORT PER L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA

Nombroses plataformes i col·lectius dels diferents municipis del Baix Llobregat, preocupades vers la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca ens vam començar a reunir la passada primavera. Com a resultat hem engegat la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Per què? Perquè després de 43 anys d’urbanisme metropolità, el nostre diagnòstic es resumeix així:

  • El Baix Llobregat ha patit una transformació urbanística sense precedents històrics, amb macroinfraestructures, no només de país sinó de regió europea (aeroport, port, xarxa d’alta velocitat i ferrocarril, autopistes i autovies, centres logístics i d’infraestructures, macropolígons industrials, etc.). Suposa una enorme contribució al “desenvolupament” de Barcelona i de tot Catalunya.
  • Creixements que han estat en realitat uns sacrificis immensos, i fins i tot il·legals (com el desviament de la desembocadura del riu) i han comportat la pèrdua de zones forestals i agrícoles d’alt valor per a la biodiversitat, la reducció i desaparició de connectors ecològics, i severs impactes als espais naturals protegits.
  • Una pèrdua greu de qualitat ambiental per contaminació atmosfèrica, gasos amb efecte d’hivernacle, pèrdua de paisatge, sorolls, insuficients zones verdes, i els problemes de salut associats.
  • No s’ha vist compensat per una millora prou significativa en la qualitat de vida de la població: l’atur i la precarietat continuen sent elevats, així com ho són les desigualtats socials.

Quin és el futur que ens proposen?

S’aposta de nou per la indústria de l’habitatge. Pràcticament tots els municipis del Baix Llobregat tenim projectes immobiliaris aprovats, en tràmit o en previsió, que sumen desenes de milers d’habitatges i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials. La majoria en mans de fons voltor.

Tot això en un context d’emergència climàtica que exigeix als poders públics actuacions immediates i contundents que canviïn un rumb catastròfic.

Us demanem que doneu suport al manifest, que podeu trobar al blog, a títol individual i també des de entitats i col·lectius.

declaració d’emergència climàtica a BEgues

La moció per declarar l’emergència climàtica a Begues va ser proposada a començaments de setembre per la ciutadania i l’hem impulsat des de de tres entitats: Ateneu Assembleari, Assemblea Feminista les Agulles i Centre d’Estudis Beguetans. Un total d’onze entitats la recolzen.

És des de la ciutadania i des de les entitats, des d’on es pot conscienciar millor i també impulsar el debat i les idees que potenciïn el compromís social i mediambiental de Begues. Per aquest motiu defensem la creació de la Taula d’Emergència Climàtica oberta a tothom.

Va haver d’anar a tres plens municipals abans de ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups de l’oposició ERC, PSC, Ciutadans, CUP i Begues en Comú.

MOCIÓ-EMERGÈNCIA-CLIMÀTICA_aprovada-al-Ple-de-27112019

al·legacions: soterrar les línies, l’única opció ambientalment sostenible

Continuem apostant pel soterrament i fins i tot fem una nova proposta de traçat, tècnicament viable i respectuosa amb el medi ambient, que no sols permet soterrar sinó també construir la nova línia, aprovada per REE, sense haver d’instal·lar noves torres a la zona del Montau.

Begues és un espai estratègic per la metròpoli en infraestructures de gran distribució elèctrica.

22 línies d’alta i molt alta tensió (MAT) creuen el terme municipal: 10 línies de 400 kV i 12 línies de 220 kV, a les que hem d’afegir la nova línia de 220 kV Mangraners-Begues que entrarà des d’Olesa i anirà a la subestació elèctrica que també tenim al terme municipal.

D’aquestes 23 línies, una passa pel centre del poble i les altres 22 per espais naturals protegits.

Quan es van instal·lar no eren espais protegits, s’han anat declarant a mida que governs i societat han après que cal dictar lleis que protegeixin la natura, i molt especialment la minsa i fràgil natura que queda al voltant de les grans ciutats, necessària des d’un punt de vista de sostenibilitat i sotmesa a pressions especulatives de tota mena (habitatge, infraestructures, industria, etc.)

En comptes d’emprar aquests arguments per pressionar davant REE i la Generalitat a fi que es soterri, com única solució ambientalment viable, i exigir que la major part del cost l’assumeixi l’empresa (despesa que recuperaria ràpidament amb els beneficis), es vol desplaçar la línia per un espai protegit.

De que serveix, doncs, protegir un espai?

Ningú dubta que avui som en una situació d’emergència climàtica i emergència ecològica causades directament per la nostra irresponsabilitat i inconsistència i, com veiem des de fa pocs mesos, amb conseqüències dramàtiques i immediates per la nostra salut.

Quan es parla de cost ja no es pot pensar únicament en els milions d’euros de soterrar o desplaçar, milions que les companyies elèctriques recuperen ràpidament. El cost de malmetre els espais protegits no es recupera mai.

Per aquest motiu hem presentat al·legacions en contra de la declaració d’impacte ambiental corresponent al avantprojecte per a la modificació de la línia de transport d’energia elèctrica a 220 kV simple circuit Penedès-Viladecans en els termes municipals d’Olesa de Bonesvalls i Begues, conjuntament amb Les Agulles-Ecologistes en Acció, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix (que acull més de 20 entitats i centenars de signatures individuals), Begues en Comú, CUP Begues, Ecològic Fruits Montmany i Miquel Márquez Aranda.

Al·legacions-linies-electriques-2020

VIII Trobada d’Estudiosos del Garraf i Olèrdola

El 19 i 20 de novembre, la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, va acollir la VIII edició de la Trobada d’Estudiosos del Garraf i Olèrdola. Més de cinquanta especialistes i persones interessades en diverses disciplines van exposar el resultat dels seus treballs de recerca realitzats durant els darrers quatre anys. El centenar de persones assistents van poder escoltar un total de 44  comunicacions i una xerrada inaugural d’àmbits temàtics tan diversos com la gestió i l’ús públic, la fauna, flora, vegetació i geologia o el patrimoni històric i cultural.

En Xavier Parellada i en Jordi Corbalan com a membres del CEB van presentar el treball ” Recerca i recuperació de camins tradicionals del Garraf: els camins del castell i de Castelldefes“.

Altres persones de Begues i membres del CEB també van exposar els seus treballs.

Enllacem totes les presentación aquí

1 2 3