Al·legacions al Projecte d’Instal·lació d’un segon diposit de Gas natural liquat a begues

L’empresa subministradora de Gas Natural (Nedgia Catalunya, del grup Naturgy) vol instal·lar un nou dipòsit de gas natural liquat a Begues, doblant la capacitat d’emmagatzematge.

El Centre d’Estudis Beguetans, conjuntament amb l’Ateneu Assembleari de Begues i l’Assemblea Feminista Les Agulles de Begues, hem al·legat davant d’aquesta proposta per coherència amb la declaració d’emergència climàtica a Begues, aprovada amb un gran recolzament polític i ciutadà, on s’especifica que es fomentarà l’abandonament de l’ús de combustibles fòssils (el gas natural n’és un) . El canvi climàtic no és una qüestió de futur; hem après que és un problema del present i que ens hi va la vida, ja, ara. No s’ha d’instal·lar un segon dipòsit de gas natural liquat a Begues, i s’han d’iniciar de forma immediata polítiques de transició energètica a fonts renovables i sostenibles.

El conveni Gas Natural-Ajuntament de Begues es va signar al 2013 sense passar per Ple Municipals i sense cap debat polític. Al conveni es cedeix gratuïtament l’ús i ocupació d’un terreny municipal, sense definir cap clàusula de rescissió (ni per incompliment), ni la duració del conveni. En 7 anys, la situació ambiental ha canviat dràsticament i es coneix millor la contaminació realment causada pel gas: el 90% és metà, el segon gas de major efecte hivernacle i el que més contribueix a l’escalfament global. El cost energètic per extraure’l, liquar-lo, transportar-lo, les fugues que es produeixen al llarg de tot el procés,  fan que l’impacte climàtic sigui brutal (comparable al del carbó).

Podeu llegir les al·legacions completes:

proposta-allegacions-gas-natural_v7

resposta a ree projecte de soterrament línies elèctriques

No fa gaire vam rebre la resposta de REE a les al·legacions que havíem fet al projecte de desplaçament de la línia elèctrica a gener de 2020, conjuntament amb un gran nombre d’entitats.

En tan sols dos fulls comprovem que REE no rebutja el soterrament i expressa que si està estudiant un altra opció és únicament perquè l’ajuntament així li demana. També reconeix que el cost del soterrament està novament inflat . És tan interessant la resposta de REE, que hem cregut necessari respondre per ressaltar alguns aspectes i que això consti a l’expedient de la Generalitat.

Aquesta resposta ens anima a creure que l’opció que finalment serà acceptada per la Generalitat serà el soterrament que proposem, ja que és l’única sostenible i ambientalment viable.

Podeu trobar aquí la resposta de REE i també la nostra resposta a aquest document, que hem enregistrat avui. Si voleu conèixer el contingut de les nostres al·legacions detallades, les podeu trobar al web cercant “al·legacions· als tags de la web. Per un tema de terminis no hem pogut demanar el suport de totes les entitats. Ara ho farem i anirem informant dels suports que rebem.

20_0260_LDeg_NRE-1204157

resposta-a-REE-agost-2020rev_signedV1-1

SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET UNA COMARCA AMENAÇADA DE MORT PER L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA

Nombroses plataformes i col·lectius dels diferents municipis del Baix Llobregat, preocupades vers la situació territorial, social, ambiental i econòmica de la comarca ens vam començar a reunir la passada primavera. Com a resultat hem engegat la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Per què? Perquè després de 43 anys d’urbanisme metropolità, el nostre diagnòstic es resumeix així:

  • El Baix Llobregat ha patit una transformació urbanística sense precedents històrics, amb macroinfraestructures, no només de país sinó de regió europea (aeroport, port, xarxa d’alta velocitat i ferrocarril, autopistes i autovies, centres logístics i d’infraestructures, macropolígons industrials, etc.). Suposa una enorme contribució al “desenvolupament” de Barcelona i de tot Catalunya.
  • Creixements que han estat en realitat uns sacrificis immensos, i fins i tot il·legals (com el desviament de la desembocadura del riu) i han comportat la pèrdua de zones forestals i agrícoles d’alt valor per a la biodiversitat, la reducció i desaparició de connectors ecològics, i severs impactes als espais naturals protegits.
  • Una pèrdua greu de qualitat ambiental per contaminació atmosfèrica, gasos amb efecte d’hivernacle, pèrdua de paisatge, sorolls, insuficients zones verdes, i els problemes de salut associats.
  • No s’ha vist compensat per una millora prou significativa en la qualitat de vida de la població: l’atur i la precarietat continuen sent elevats, així com ho són les desigualtats socials.

Quin és el futur que ens proposen?

S’aposta de nou per la indústria de l’habitatge. Pràcticament tots els municipis del Baix Llobregat tenim projectes immobiliaris aprovats, en tràmit o en previsió, que sumen desenes de milers d’habitatges i centenars d’hectàrees de nous polígons industrials. La majoria en mans de fons voltor.

Tot això en un context d’emergència climàtica que exigeix als poders públics actuacions immediates i contundents que canviïn un rumb catastròfic.

Us demanem que doneu suport al manifest, que podeu trobar al blog, a títol individual i també des de entitats i col·lectius.

declaració d’emergència climàtica a BEgues

La moció per declarar l’emergència climàtica a Begues va ser proposada a començaments de setembre per la ciutadania i l’hem impulsat des de de tres entitats: Ateneu Assembleari, Assemblea Feminista les Agulles i Centre d’Estudis Beguetans. Un total d’onze entitats la recolzen.

És des de la ciutadania i des de les entitats, des d’on es pot conscienciar millor i també impulsar el debat i les idees que potenciïn el compromís social i mediambiental de Begues. Per aquest motiu defensem la creació de la Taula d’Emergència Climàtica oberta a tothom.

Va haver d’anar a tres plens municipals abans de ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups de l’oposició ERC, PSC, Ciutadans, CUP i Begues en Comú.

MOCIÓ-EMERGÈNCIA-CLIMÀTICA_aprovada-al-Ple-de-27112019

al·legacions: soterrar les línies, l’única opció ambientalment sostenible

Continuem apostant pel soterrament i fins i tot fem una nova proposta de traçat, tècnicament viable i respectuosa amb el medi ambient, que no sols permet soterrar sinó també construir la nova línia, aprovada per REE, sense haver d’instal·lar noves torres a la zona del Montau.

Begues és un espai estratègic per la metròpoli en infraestructures de gran distribució elèctrica.

22 línies d’alta i molt alta tensió (MAT) creuen el terme municipal: 10 línies de 400 kV i 12 línies de 220 kV, a les que hem d’afegir la nova línia de 220 kV Mangraners-Begues que entrarà des d’Olesa i anirà a la subestació elèctrica que també tenim al terme municipal.

D’aquestes 23 línies, una passa pel centre del poble i les altres 22 per espais naturals protegits.

Quan es van instal·lar no eren espais protegits, s’han anat declarant a mida que governs i societat han après que cal dictar lleis que protegeixin la natura, i molt especialment la minsa i fràgil natura que queda al voltant de les grans ciutats, necessària des d’un punt de vista de sostenibilitat i sotmesa a pressions especulatives de tota mena (habitatge, infraestructures, industria, etc.)

En comptes d’emprar aquests arguments per pressionar davant REE i la Generalitat a fi que es soterri, com única solució ambientalment viable, i exigir que la major part del cost l’assumeixi l’empresa (despesa que recuperaria ràpidament amb els beneficis), es vol desplaçar la línia per un espai protegit.

De que serveix, doncs, protegir un espai?

Ningú dubta que avui som en una situació d’emergència climàtica i emergència ecològica causades directament per la nostra irresponsabilitat i inconsistència i, com veiem des de fa pocs mesos, amb conseqüències dramàtiques i immediates per la nostra salut.

Quan es parla de cost ja no es pot pensar únicament en els milions d’euros de soterrar o desplaçar, milions que les companyies elèctriques recuperen ràpidament. El cost de malmetre els espais protegits no es recupera mai.

Per aquest motiu hem presentat al·legacions en contra de la declaració d’impacte ambiental corresponent al avantprojecte per a la modificació de la línia de transport d’energia elèctrica a 220 kV simple circuit Penedès-Viladecans en els termes municipals d’Olesa de Bonesvalls i Begues, conjuntament amb Les Agulles-Ecologistes en Acció, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix (que acull més de 20 entitats i centenars de signatures individuals), Begues en Comú, CUP Begues, Ecològic Fruits Montmany i Miquel Márquez Aranda.

Al·legacions-linies-electriques-2020

VIII Trobada d’Estudiosos del Garraf i Olèrdola

El 19 i 20 de novembre, la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú, va acollir la VIII edició de la Trobada d’Estudiosos del Garraf i Olèrdola. Més de cinquanta especialistes i persones interessades en diverses disciplines van exposar el resultat dels seus treballs de recerca realitzats durant els darrers quatre anys. El centenar de persones assistents van poder escoltar un total de 44  comunicacions i una xerrada inaugural d’àmbits temàtics tan diversos com la gestió i l’ús públic, la fauna, flora, vegetació i geologia o el patrimoni històric i cultural.

En Xavier Parellada i en Jordi Corbalan com a membres del CEB van presentar el treball ” Recerca i recuperació de camins tradicionals del Garraf: els camins del castell i de Castelldefes“.

Altres persones de Begues i membres del CEB també van exposar els seus treballs.

Enllacem totes les presentación aquí

que es cou a l’abocador de la vall de joan?

Els darrers mesos, els episodis aguts de contaminació originats per l’abocador de Garraf als municipis de Gavà, Begues, Sitges i Olivella han provocat la inquietud ciutadana en alguns casos i perjudicis directes a la població en altres.

Per tal d’analitzar l’actual situació de l’abocador, ara clausurat, i l’estat del riu subterrani de la Falconera, el Centre d’Estudis Beguetans, el Grup Ecologista Quercus i la Unió Muntanyenca Eramprunyà hem organitzat una taula rodona, a càrrec de persones expertes, que es farà el pròxim 14 de juny, a les 18.30 h, a l’Escorxador de Begues.

En la sessió, sota el títol Què es cou a l’abocador de la Vall de Joan?, hi participaran el geòleg especialista en carst Josep Maria Cervelló, l’arqueòleg subaquàtic Pere Izquierdo i el geòleg Raúl Cano. Moderarà la taula rodona la historiadora Elicinia Fierro, del Centre d’Estudis Beguetans.

Amb motiu de la taula rodona, al mateix lloc s’exposarà l’exposició Lluites compartides. Abocador de Garraf, cedida per Òmnium Cultural del Baix Llobregat-Gavà. Els organitzadors han convidat els alcaldes dels municipis afectats, els presidents dels consells comarcals del Baix Llobregat i el Garraf i els responsables de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a participar en l’acte, en la fila zero.

Al·legacions al projecte de “Canalització de la riera entre el carrer Saragossa i el camí Ral”

Ja fa moltes dècades que a molts països d’Europa s’aposta per a restaurar les antigues rieres canalitzades dins els nuclis urbans, retornant-les a un estat més proper al natural, aconseguint així crear noves zones verdes, esponjant el contínuum urbà de ciment, potenciant la biodiversitat (sempre elevada on hi ha aigua no contaminada) i l’hàbitat de moltes espècies protegides – com els amfibis que encara viuen en aquest tram de riera -, i millorant el paisatge i la qualitat de vida dels veïns.

No caiguem aquí en els errors que altres ja estan corregint.

AL·LEGACIONS-RIERA-CAN-FIGUERES-DEFINITIU

al·legacions al Projecte Bàsic de Restauració de les Zones III i IV del dipòsit controlat de la Vall de Joan (tm Begues)

Fotografia

Aquest projecte és el que definirà el paisatge i les característiques definitives de l’espai un cop restaurat i que per tant tindrà unes afectacions molt importants respecte la biodiversitat del Parc del Garraf, considerem necessari presentar una sèrie d’al·legacions destinades a millorar els aspectes ambientals que considerem que estan mal plantejats, sense que alhora suposi un encariment del projecte, cosa que dificultaria la seva implantació, sinó més aviat al contrari.

Tanmateix, es tracta d’una àrea força extensa (448.735m2) situada al cor del massís (al peu de la Morella, el cim culminant del Parc), pel que la importància relativa del mateix en relació al massís és molt elevada.

Les al·legacions són el resultat del treball conjunt amb SEO/Birdlife, el grup Ecologista Quercus i l’Unió Muntanyenca Eramprunyà

alegacions-abocador-CEB-SEO-UME-Quercus-2017-1

1 2