qüestionari taula ciutadana pel clima

Des de les entitats impulsores de la Taula ciutadana pel clima, volem compartir el buidatge del qüestionari, que vam organitzar per conèixer quins són els temes que més preocupen. També l’hem enviat per email a totes les persones que van contestar, a les entitats i als partits polítics que van donar suport.

Han contestat 68 persones!!  

Veient les respostes queda clar que aquest poble té molta voluntat de combatre aquesta situació cada cop més intensa que estem vivint d’emergència climàtica i social.

Ben aviat convocarem la primera trobada presencial – si és possible -, o telemàtica, per constituir la taula i començar a caminar en les propostes que entre totes hem prioritzat.

Begues va declarar l’emergència climàtica a novembre de 2019, amb una moció impulsada per la ciutadania des d’un gran nombre d’entitats: Ateneu Assembleari de Begues, Assemblea Feminista les Agulles de Begues, Centre d’Estudis Beguetans, Associació Joves 6tres9, Associació Esportiva de Futbol Sala Begues, Esplai Uraka, Taller d’Arts de Begues el Colomar, Gent de Begues, CDR Begues, Associació Amics del Ioga de Begues, AMPA de l’Institut de Begues, ANC Begues. La moció va ser aprovada per majoria al Ple Municipal.

La creació de la Taula Ciutadana pel Clima, oberta a la participació de tothom, és la clau de volta de la moció. S’havia de constituir el 14 de març de 2020 però la pandèmia ho va aturar tot. Malauradament, l’emergència climàtica no s’atura. Per aquest motiu, com a pas previ per organitzar la primera trobada, vam preparar el qüestionari que ara analitzem i que ens permet conèixer millor el que ens preocupa, i agilitar així l’inici de la taula.

Gràcies per participar i cuidem-nos!

Ateneu Assembleari de Begues

Les Agulles assemblea feminista de Begues

Centre d’Estudis Beguetans

Analisi_enquesta_taula_ciutadana_pel_clima

la destrucció del patrimoni

L’any 1997 el Pla General acabat d’aprovar, va  publicar un pre-catàleg de patrimoni a l’espera de redactar i aprovar un catàleg definitiu. Aquell pre-catàleg recollia, de forma quasi textual, la proposta presentada per alguns membres del CEB. Evidentment era millorable, però, a data d’avui, encara és l’única norma de protecció.

L’any 2015 el CEB va organitzar a l’Escorxador una taula rodona sobre la conservació del patrimoni, en la qual ens vàrem queixar que, 18 anys després d’aprovat el PGOB, el catàleg ni s’havia començat a redactar. En aquell acte l’ajuntament es va comprometre públicament a tirar-lo endavant i, efectivament, aquell mateix any va contractar la redacció a través de la Diputació. Aquesta va lliurar el treball a finals del 2018, però no va ser fins fa poc més d’un any, el 26 de setembre de 2019, que l’ajuntament va fer, també a l’Escorxador, un acte públic de presentació dels treballs efectuats, acte que tots esperàvem que fos seguit de l’exposició pública del projecte. Exposició que mai ha tingut lloc.

Quan el CEB va reclamar que el document fos portat a la Comissió de Patrimoni per a la seva avaluació (quin altre projecte pot estar més justificat que aquest per ser deliberat al sí de la Comissió?), se’ns va respondre que ja no hi havia temps.

Som a novembre de 2020, han passat 23 anys des de l’aprovació del pre-catàleg, i més de 2 anys des de que la Diputació va entregar a l’ajuntament la proposta de catàleg. No hem vist el projecte, desconeixem quins elements es preveu catalogar, quins hi són i quins hi manquen, i quina normativa els serà aplicable. El catàleg segueix frenat damunt alguna taula de l’ajuntament.

Mentrestant l’ajuntament ha anat enderrocant edificis de propietat municipal que hi haurien de ser (una part de la masia basilical de Can Vendrell el 2012, l’antic teatre-cinema Goula d’en Jaume Petit l’any 2015, l’Hostal del Bosc de la Mari Sampere el 2017…), i encara no fa una setmana que ha deixat enderrocar una petita i modesta torreta de l’any 1931 que ens consta que estava inclosa al projecte de catàleg. Era situada a l’avinguda Torres Vilaró 18, al costat del mateix ajuntament, i ells ho sabien perquè van autoritzar l’enderroc mitjançant decret d’alcaldia el passat 4 de novembre. No la busqueu, ja no hi és… darrera seu poden caure altres edificis d’interès que cal protegir dels carrers Major, Sant Domènec i Sant Roc.

És urgent que el catàleg de patrimoni vagi a la comissió de patrimoni per ser revisat i que pugui ser aprovat aviat.

l’Avanç de la MPPGO 28 per a la Regulació dels usos en sòl no urbanitzable no especialment protegit, i delimitació de àrees arqueològiques en sòl no urbanitzable

La darrera regulació del sòl no urbanitzable de Begues es va treballar durant tres anys (2009-2012), i va estar a informació pública 3 mesos.

El document d’ara no s’ha divulgat entre la ciutadania. Cap noticia als mitjans municipals. Es va aprovar per decret d’alcaldia el 18 de setembre, sense passar per Junta de Govern ni pel Ple Municipal. El dia 2 d’octubre es va posar al web municipal a la subcarpeta de projectes urbanístics dins la subcarpeta d’urbanisme. Ha estat a exposició pública fins el 20 de novembre.

No s’ha donat resposta a la petició d’ampliació de termini que vàrem fer.

El nou document de “regulació dels usos del sòl no urbanitzable no especialment protegit i delimitació de àrees arqueològiques en sòl no urbanitzable que incorpora el Document Ambiental inicial Estratègic (MPPGO 28)” és confós i de redactat poc clar, i obre la porta a usos que són qüestionables en ser lesius pel territori.

A les al·legacions conjuntes, amb CIPAG i l’Ateneu Assembleari, hem demanat que es tramiti un document específic que tracti amb profunditat i com cal el tema arqueològic. També que es revalori la necessitat real de tramitar un nou document dels usos del SNU. Que s’atenguin les demandes que exposem, entre les quals no permetre la ramaderia intensiva permanentment estabulada en cap de les zones, ni tampoc la construcció d’habitatge familiar nou, que el document reculli la biomassa com a opció per la gestió de les zones forestals, i que es respectin els nivells màxims de protecció de les diferents zones considerades atenent a les directius de zones PEIN, ZEPA, LIC i Natura 2000.

Podeu llegir les al·legacions senceres al final d’aquesta entrada.

Enllacem altres documents relacionats:

MPPGO 28 de 2020 del sòl no urbanitzable no especialment protegit

MPPGO 9, de 2012 del sòl no urbanitzable

Modificiació puntual 19 per que sigui compatible amb el Pla Especial de Masies

Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions d’interès en sòl no urbanitzable

AL·LEGACIONS-AVANÇ-MPPGO-28_signada_web

El CEB participa a la Setmana de la Pedra Seca del 23 al 29 de novembre de 2020

El dissabte 28 de novembre en el marc de la Setmana de la Pedra Seca que impulsa ADRINOC (https://adrinoc.cat/) amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, el Centre d’Estudis Beguetans organitza una jornada destinada a la rehabilitació d’un marge de pedra seca ubicat a la finca de Cal Viudo. L’activitat començarà amb una explicació teòrica de la tècnica de pedra en sec, a continuació es formaran dos equips per portar a terme la rehabilitació d’un marge de pedra seca a l’explotació agrícola tradicional de Cal Viudo.

Per inscriure-us a la jornada cal telefonar a Víctor Mata (606623843) o Jordi Sánchez (659340691).

A causa de les normes COVID el nombre de participants està restringit a 6 persones. Si a partir del dia 23 de novembre la Generalitat autoritza la reunió de més persones nosaltres també.

Es treballarà amb mascareta respectant la distància de seguretat. Cal portar guants, roba i calçat adequats. 

segona resposta de ree al projecte de soterrament de les línies elèctriques

REE Red Eléctrica de España, S.A.U va respondre per segon cop als escrits tramitats per diverses entitats demanant el soterrament de les línies elèctriques al pas pel nucli urbà de Begues.

Aquest segon escrit, de 10 de setembre de 2020, dona resposta a un altre document d’al·legacions presentat el 15 d’agost de 2020.

Trobem molt important que REE afirmi ara que el cost de soterrar és 3.5 o 4 vegades més car que desplaçar, quan al projecte de 2017 afirmava que el cost era entre 15 i 20 vegades superior.

També reconeix que dins del cost de soterrar hi ha comptat el cost d’una nova línia aèria que ve d’Olesa i va fins al punt Sud. Descomptant aquesta nova línia, que no té res a veure amb la que passa pel centre del poble, el cost encara serà menor.

Comparat amb el traçat de soterrament estudiat per REE, el traçat de soterrament que hem proposat és més curt, més pla, discorre per la vora de camins no pavimentats minimitzant les afectacions, i les característiques del subsol al llarg del traçat no semblen ser problemàtiques. Per tant, molt probablement encara tingui un cost menor. Serà més car que desplaçar, això sí, però força més econòmic i senzill del que s’ha fet creure els darrers anys i ambientalment infinitament més econòmic que desplaçar.

En un context d’emergència climàtica, no es pot continuar malmetent la natura si hi ha alternatives. Soterrar al pas de nuclis urbans és l’única opció permesa a molts països europeus. Si voleu sumar-vos a la Plataforma Stop Alta Tensió al Baix, aquí teniu l’enllaç

Ara la decisió final està en mans de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Podeu trobar en aquests enllaços

Al·legacions 2020

Resposta de REE i la nostra resposta (agost 2020)

Segona resposta de REE (setembre 2020)

Bis_20_0307_LDeg_NRE-1518778

el CEB a la XIII TROBADA DE CENTRES D’ESTUDIS I ESTUDIOSOS D’ERAMPRUNYÀ

El tema d’aquesta edició de les trobades és l’ Estiueig i turisme a Eramprunyà als segles XIX I XX.

Des del Centre d’Estudis Beguetans presentem quatre treballs que aporten una mirada diferent i complementaria al fenomen de l’estiueig d’aquella època, clarament relacionat amb la moda benestant de “l’estiueig de salut”: des dels primers hostals i cases de sojorn, continuant amb la transformació dels masos per acollir i rellogar a estiuejants, l’arquitectura de les primeres construccions de cases d’estiuejants, les excursions científiques i de descoberta que s’organitzaven a l’entorn de Begues i alguns projectes que, per sort, no van arribar mai a veure la llum, en bona part a causa del model urbanístic/turístic i la filosofia de contenció que es va aplicar a Begues als anys 60 i 70.

Els noms dels treballs, que tan aviat com siguin publicats pels organitzadors de les trobades també publicarèm en aquest web són:

Arquitectura i creixement urbà de Begues entre finals del segle XIX i principis del segle XX (1886-1936). Els habitatges d’estiueig, segons la documentació gràfica localitzada. Jordi Dolz.

Excursions científiques, hostals i cases de sojorn a Begues al segle XIX. Víctor Mata.

La transformació de les masies de Begues per influencia de l’estiueig. Dos casos concrets: La Parellada i Cal Fusteret. Elicinia Fierro Milà

Com no és el territori de Begues gràcies a l’estiueig. Xavier Parellada Viladoms

camí ral del pou de glaç a olesa de bonesvalls

Diumenge 11 d’octubre vam fer l’arranjament d’un tram del camí Ral afectat per uns fangs que el feien intransitable.

En Xavi, la Maria Rosa i els tres Jordis s’hi han passat el matí. Posar-hi grava era massa lent i dur, i finalment hem seguit la proposta del Jordi de cal Viudo: tapar el camí amb terres bones i orgàniques dels voltants.

A més s’han arrencat algunes carceres del mig del camí, hem eixamplat el camí transitable, i hem acabat una rampa que teníem a mig fer. Amb els entrepans de truita amb julivert que ens ha preparat la Teresa i la bota de vi del Jordi, podem afirmar que ha estat un gran dia!

Penseu que en pocs mesos en Xavi ha hagut d’anar tres cops a desbrossar els trams del camí Ral. Cal que la gent hi passegi perquè es pugui automantenir. I per això també cal que estigui ben senyalitzat.

Podem donar per tancat tot el tram del Pou de Glaç a Olesa i començar, amb optimisme l’arranjament d’altres camins històrics.

No hi ha res com el treball en equip!

imatges de la passejada pel camí vell del castell i visita al castell d’eramprunyà

el ceb i les bruixes a la mostra d’entitats 2020

Enguany també participem a la mostra d’entitats però, degut a la covid, ho farem en un format diferent. Ja sabeu que ens agrada col·laborar amb altres entitats, aquest cop ho fem conjuntament amb les Bruixes de Begues!

Ja que per Sant Joan les bruixes no van poder ballar ni fer el beuratge, van dissenyar un Kahoot anomenat “herbes remeieres de les bruixes de Begues” amb 100 preguntes sobre els usos de les herbes que trobem voltant pels nostres boscos i camins, així com diferents sortilegis i espantabruixes.

Les bruixes i el CEB us convidem a jugar-hi des d’avui i fins el 4 d’octubre. No es jugarà per equips i podeu jugar en el moment que ho vulgueu i entrant de dues maneres

  1. Instal·lant Kahoot i desprès cercant “herbes remeieres de les bruixes de Begues” i jugant.
  2. Sense instal·lar Kahoot, anant a l’enllaç següent: https://kahoot.it/challenge/0433011?challenge-id=376bf54c-a98e-4b83-88b7-e222d7b6a1c6_1600792693538 , introduint el PIN 0433011 i jugant.

Us demanem que ens feu arribar dues fotografies, una on es vegi que estàs jugant (sola, en família, amb amics…) i un altra a la vora d’una de les plantes o elements que surten al joc. Si ens envies les fotografies al mail centredestudisbeguetans@gmail.com les publicarem al web del CEB fent una col·lecció amb tota la gent que hagi jugat aquests dies per tenir un recordatori d’aquesta mostra tan diferent!

Us desitgem una bona mostra!

Pengem el pdf amb totes les activitats a més del cartell de la mostra

ProgramaMEB20

1 2 3 14