al·legacions: soterrar les línies, l’única opció ambientalment sostenible

Continuem apostant pel soterrament i fins i tot fem una nova proposta de traçat, tècnicament viable i respectuosa amb el medi ambient, que no sols permet soterrar sinó també construir la nova línia, aprovada per REE, sense haver d’instal·lar noves torres a la zona del Montau.

Begues és un espai estratègic per la metròpoli en infraestructures de gran distribució elèctrica.

22 línies d’alta i molt alta tensió (MAT) creuen el terme municipal: 10 línies de 400 kV i 12 línies de 220 kV, a les que hem d’afegir la nova línia de 220 kV Mangraners-Begues que entrarà des d’Olesa i anirà a la subestació elèctrica que també tenim al terme municipal.

D’aquestes 23 línies, una passa pel centre del poble i les altres 22 per espais naturals protegits.

Quan es van instal·lar no eren espais protegits, s’han anat declarant a mida que governs i societat han après que cal dictar lleis que protegeixin la natura, i molt especialment la minsa i fràgil natura que queda al voltant de les grans ciutats, necessària des d’un punt de vista de sostenibilitat i sotmesa a pressions especulatives de tota mena (habitatge, infraestructures, industria, etc.)

En comptes d’emprar aquests arguments per pressionar davant REE i la Generalitat a fi que es soterri, com única solució ambientalment viable, i exigir que la major part del cost l’assumeixi l’empresa (despesa que recuperaria ràpidament amb els beneficis), es vol desplaçar la línia per un espai protegit.

De que serveix, doncs, protegir un espai?

Ningú dubta que avui som en una situació d’emergència climàtica i emergència ecològica causades directament per la nostra irresponsabilitat i inconsistència i, com veiem des de fa pocs mesos, amb conseqüències dramàtiques i immediates per la nostra salut.

Quan es parla de cost ja no es pot pensar únicament en els milions d’euros de soterrar o desplaçar, milions que les companyies elèctriques recuperen ràpidament. El cost de malmetre els espais protegits no es recupera mai.

Per aquest motiu hem presentat al·legacions en contra de la declaració d’impacte ambiental corresponent al avantprojecte per a la modificació de la línia de transport d’energia elèctrica a 220 kV simple circuit Penedès-Viladecans en els termes municipals d’Olesa de Bonesvalls i Begues, conjuntament amb Les Agulles-Ecologistes en Acció, Associació Naturalista Torrellenca La Formiga, DEPANA Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Ateneu Assembleari Begues, plataforma STOP Alta Tensió al Baix (que acull més de 20 entitats i centenars de signatures individuals), Begues en Comú, CUP Begues, Ecològic Fruits Montmany i Miquel Márquez Aranda.

Al·legacions-linies-electriques-2020

Plataforma stop alta tensió al baix llobregat

Ni les muntanyes de Begues ni d’altres municipis de la zona poden suportar més línies elèctriques aèries. Per això ens hem agrupat diferents entitats que defensem el soterrament davant la implantació de més línies aèries a les muntanyes del Baix Llobregat.

Entreu al blog i sumeu-vos-hi (a titol individual i com entitats).

A continuació reproduim el manifest i les adhesions inicials:

La muntanya no suporta més línies elèctriques
Més Alta Tensió a Begues? No!


Ni les muntanyes de Begues ni d’altres municipis de la zona poden suportar més línies elèctriques aèries. Begues acull moltes instal·lacions que afecten al territori sense ser-ne el beneficiari principal: pedreres, l’abocador de la Vall de Joan, radars de l’aeroport, estacions emissores de Retevisión, accessos subestació elèctrica, 3 línies de 400 kV i 7 de 220 kV. Recentment, Red Elèctrica ha fet públic que vol passar una nova línia de 220 kV pel terme municipal (i per molts altres) per abastir l’AMB. És possible que el traçat d’aquesta línia s’aprofiti per desviar la que passa pel nucli urbà. Potser això convingui més a REE que soterrar; li garanteix el corredor que necessita sense oposició municipal.
Al 2011 l’Ajuntament va acordar amb la Generalitat (ICAEN) i REE, soterrar el tram urbà de la línia de 220 kV: 2.9 km des de Begues Parc fins a Bon Solei, o 2,1 km descomptant el tram no urbanitzable de Mas Pascual; un total de 12 torres. Abans es varen estudiar tots els possibles desplaçaments; requerien 18 torres noves i la comissió tècnica (Ajuntament + ICAEN + REE) i el Departament de Medi Ambient ho van descartar. El soterrament es va aprovar en Ple Municipal, fent sessions explicatives i enviant la documentació als veïns afectats, sense cap al·legació. REE va dir “el soterramiento es la alternativa más adecuada, ya que reduce el nivel de afecciones con respecto a las restantes. El soterramiento, además de eliminar el impacto visual de la línea en el tramo correspondiente, beneficiará a los vecinos, contribuyendo a una mejora de calidad de vida“.

Begues es va incorporar al programa de Soterrament/Desviament 2010-2015 de l’ICAEN. La Generalitat assumia materials i muntatge, els ajuntaments l’obra civil, les elèctriques el projecte i la gestió d’obres. L’Ajuntament va reservar 1.237.176 € i l’ICAEN 1.000.000 €. El cost estimat era de 6.5 milions d’euros, segons REE. Es va decidir començar soterrant 683 m a Begues Parc, la part més complicada orogràficament, i es va encarregar el Projecte Constructiu i d’Obra Civil a REE.

A mitjans de 2011 va canviar el govern municipal i la Generalitat va dir que no disposava de pressupost per finançar la seva part. Al 2012 la comissió tècnica encara va ratificar per escrit “la solució del soterrament, escollida per raons tècniques, econòmiques i ambientals, és la òptima”.

I llavors es va aturar el projecte, a diferència d’altres poblacions que el van executar demanant préstecs. La comissió tècnica no es va reunir fins l’abril de 2016, quatre anys més tard. A març de 2013 REE va entregar a l’Ajuntament el Projecte Constructiu i d’Obra civil, amb el càlcul detallat del cost: soterrar els 683 m més difícils costava 2.286.482 € inclosa la torre inicial (409.000 €).

De sobte, al 2016, el govern municipal afirma que s’ha de desplaçar, al·legant que el cost de soterrar és de 17 milions d’euros, que més tard arrodoneix a 25. En cap document tècnic de REE hi ha aquestes xifres, que semblen més aviat donades per confondre la població. Recentment a Valldoreix s’han soterrat 3 km (12 torres i 48 km de cable); el cost de l’obra és de 3.930.000 €.

L’altre argument esgrimit és que soterrar dificulta el desenvolupament urbanístic de la zona on hi hagi la línia. A Begues hi ha molts plans parcials sense executar. Amb tants projectes urbanístics, alguns finançats per empreses privades, és fàcil caure en decisions que no vinguin estrictament motivades per trobar la millor solució pels ciutadans, i que s’hi barregin altres interessos.

No hi ha cap argument sòlid que justifiqui el canvi de parer. Soterrar continua sent una solució neta i definitiva, que segueix les directrius dels països més avançats. A Holanda i Alemanya les línies de nova construcció han de ser soterrades, i per cada km nou, s’obliga a la companyia a soterrar 1 km de línia existent, assumint-ne el cost. Volem ser un país modern que entengui el que altres ja han entès: que cal mirar cap a la natura; és la nostra riquesa d’avui i la del futur.

Defensem una solució definitiva al pas de les línies d’alta tensió per sòl urbà. No volem traslladar el problema a altres indrets, amb noves afectacions a veïns i propietaris, a espais naturals molt fràgils que s’han inclòs a la xarxa europea d’espais protegits pel seu gran valor, a conreus amb agricultura ecològica que respecten l’entorn i ens aporten aliments de qualitat. No volem generar una nova traça a la muntanya d’uns 20 metres d’amplada, sense comptar els camins d’accés, que esguerri el paisatge natural i cultural i comprometi espècies protegides. Traslladar és agressiu i antiquat, sorgeix dels temps d’expansió municipal per menjar terrenys per a futures urbanitzacions.

Va sent hora que assumim tots plegats que conservar el nostre entorn natural, els camps, les masies, el patrimoni rural, els boscos i la seva biodiversitat, ja tan malmesa per les pedreres i urbanitzacions, té un cost que hem d’acceptar, però sobretot ens ofereix grans avantatges de present i de futur com és evitar el deteriorament dels ecosistemes que milloren la qualitat de l’aire, mobilitzen els cicles de l’agua generant pluges, tamponen les temperatures extremes, aporten biodiversitat útil per millorar l’agricultura, com la pol·linització i el control de les plagues sense utilitzar pesticides i espais lúdics per gaudir de la natura, entre d’altres. La producció d’aliments sans i de proximitat és cada cop més valorada. A Begues tenim un espai productiu que no podem posar en risc.

Avui en dia és possible soterrar línies amb la màxima seguretat per a la ciutadania. Cap tècnic ho negarà. És hora de parlar clar: els problemes de la societat actual no podem aplaçar-los per a les generacions futures ni podem emprar les mateixes solucions de temps passats. Les solucions que semblen fàcils d’entrada acostumen a ser fatals a llarg termini, com ja hem pogut comprovar en innumerables ocasions, quan són generades per la especulació i els interessos d’uns pocs.

Avui tenim aquest problema a Begues, però demà pot ser a qualsevol altra població. Per aquest motiu demanem que des d’entitats, associacions i a títol personal doneu suport a la nostre reivindicació, tan si sou de Begues com si no, però voleu conservar el territori enviant un missatge a MATBeguesNO@gmail.com (les vostres dades seran tractades de forma confidencial).

No volem dues línies més als nostres camps i boscos, ni per Begues, ni per Olesa, ni per Torrelles, ni enlloc. Per això demanem que es soterri la línia d’alta tensió a tot el tram urbà, com ja el 2011 es va acordar i aprovar.

Adhesions inicials:

Unió de Pagesos
HORTEC
Les Agulles-Ecologistes en Acció
DEPANA
Centre d’Estudis Beguetans
Centre d’Estudis de Gavà
Grup Ecologista Quercus
Entesa Begues-ICV
Associació de Defensa Vegetal. Fruiters del Baix Llobregat-ADV Fruiters del Baix
Comunitat de Regants la Serra de la Creu de Torrelles
Grup local Som Energia Baix Llobregat
Som Energia SCCL – Baix Llobregat
Associació Naturalista Torrellenca La Formiga (ANT)
Ateneu Assembleari de Begues
Front Cívic de Catalunya
Xarxa Socialista Unificada de Catalunya
Associació Pachamama Barcelona
Bouquet d’Hort Obrador Agroecològic SLNE
Manso Palou SCP