la destrucció del patrimoni

L’any 1997 el Pla General acabat d’aprovar, va  publicar un pre-catàleg de patrimoni a l’espera de redactar i aprovar un catàleg definitiu. Aquell pre-catàleg recollia, de forma quasi textual, la proposta presentada per alguns membres del CEB. Evidentment era millorable, però, a data d’avui, encara és l’única norma de protecció.

L’any 2015 el CEB va organitzar a l’Escorxador una taula rodona sobre la conservació del patrimoni, en la qual ens vàrem queixar que, 18 anys després d’aprovat el PGOB, el catàleg ni s’havia començat a redactar. En aquell acte l’ajuntament es va comprometre públicament a tirar-lo endavant i, efectivament, aquell mateix any va contractar la redacció a través de la Diputació. Aquesta va lliurar el treball a finals del 2018, però no va ser fins fa poc més d’un any, el 26 de setembre de 2019, que l’ajuntament va fer, també a l’Escorxador, un acte públic de presentació dels treballs efectuats, acte que tots esperàvem que fos seguit de l’exposició pública del projecte. Exposició que mai ha tingut lloc.

Quan el CEB va reclamar que el document fos portat a la Comissió de Patrimoni per a la seva avaluació (quin altre projecte pot estar més justificat que aquest per ser deliberat al sí de la Comissió?), se’ns va respondre que ja no hi havia temps.

Som a novembre de 2020, han passat 23 anys des de l’aprovació del pre-catàleg, i més de 2 anys des de que la Diputació va entregar a l’ajuntament la proposta de catàleg. No hem vist el projecte, desconeixem quins elements es preveu catalogar, quins hi són i quins hi manquen, i quina normativa els serà aplicable. El catàleg segueix frenat damunt alguna taula de l’ajuntament.

Mentrestant l’ajuntament ha anat enderrocant edificis de propietat municipal que hi haurien de ser (una part de la masia basilical de Can Vendrell el 2012, l’antic teatre-cinema Goula d’en Jaume Petit l’any 2015, l’Hostal del Bosc de la Mari Sampere el 2017…), i encara no fa una setmana que ha deixat enderrocar una petita i modesta torreta de l’any 1931 que ens consta que estava inclosa al projecte de catàleg. Era situada a l’avinguda Torres Vilaró 18, al costat del mateix ajuntament, i ells ho sabien perquè van autoritzar l’enderroc mitjançant decret d’alcaldia el passat 4 de novembre. No la busqueu, ja no hi és… darrera seu poden caure altres edificis d’interès que cal protegir dels carrers Major, Sant Domènec i Sant Roc.

És urgent que el catàleg de patrimoni vagi a la comissió de patrimoni per ser revisat i que pugui ser aprovat aviat.

salvem l’estació del tren de sant feliu

Com a Centre d’estudis beguetans hem donat suport a la petició de la plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu. Cal preservar el patrimoni. Us animem a que també ho feu al següent enllaç on podeu trobar més informació i el formulari d’adhesió.

Davant del perill de ser enderrocat l’edifici de l’estació del tren de Sant Feliu de Llobregat, per les obres de soterrament de les vies, un grup de persones hem iniciat una campanya amb la voluntat de mantenir l’edifici de l’estació del Ferrocarril de la nostra ciutat. Dit edifici de l’any 1854, representa la industrialització i la modernització de la ciutat i és indiscutiblement part de memòria històrica i un valor del patrimoni arquitectònic local.  L’edifici forma part de la línia Barcelona a Molins de Rei i fou la tercera en construir-se a Catalunya, actualment és juntament amb les estacions de Molins de Rei i de Cornellà, l’estació més antiga que es mante en bon estat a Catalunya i a l’estat Espanyol.

L’edifici del S.XIX, figura en l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i en el catàleg de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat.

al·legacions projecte de Modificació puntual nº25 PGOU entorn església de la Rectoria

El barri de la Rectoria és un deis nuclis urbans més antics i carismatics de Begues pel fet de ser un petit raval edificat a l’entorn de l’església vella de Sant Cristofol a inicis del segle XIX, i que a penes ha canviat en els darrers cent anys, conservant la majar part deis seus edificis histories i el seu entorn agrícola, entorn que el separa i ailla del nucli urba principal. Ha estat historicament i encara avui dia el primer nucli· de cases que es traba en arribar a Begues procedent de Barcelona i del Baix Llobregat.

CEB-MPPG-25

Història de l’església vella de Sant Cristòfol de Begues. ix trobades d’estudiosos i centres d’estudis d’eramprunya

Seguim presentant-vos els treballs publicats de la IX Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, amb un tema central, “Capelles, ermites, esgésies”

En Xavier Parellada Viladoms amb altres autors van presentar “Història de l’església vella de Sant Cristòfol de Begues”. Gràcies al Centre d’Estudis de Gavà per la feinada i per donar l’oportunitat de compartir els continguts d’aquestes jornades.Podeu llegir totes les contribucions presentades en aquest enllaç

Bona lectura i coneixement!

Ponencia-Begues-IX-Trobada-Eramprunya-2016-11

l’ermita de santa eulàlia, un origen incert. ix trobada d’estudiosos i centres d’estudis d’eramprunyà

Seguim presentant-vos els treballs publicats de la IX Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, amb un tema central, “Capelles, ermites, esglésies”

Des del CEB (Centre d’Estudis Beguetans) en Xavier Parellada Viladoms va presentar “El paper de la dona en la història de l’escola pública de Begues”. Gràcies al Centre d’Estudis de Gavà per la feinada i per donar l’oportunitat de compartir els continguts d’aquestes jornades.Podeu llegir totes les contribucions presentades en aquest enllaç

Bona lectura i coneixement!

Comunicacio2-Begues-IX-Trobada-Eramprunya-2016-5