Molt contents d’haver col•laborat en el taller de restauració de marges de pedra seca del passat 30 de novembre, organitzat per en Jordi Sánchez a Cal Vidu, Begues. Unes quaranta persones gaudint de traginar pedres i trobar el lloc de cadascuna per enlairar una gran marjada. I qui no podia aixecar pes, ajudant a organitzar l’esmorzar i dinar.
Un dia inoblidable, pugem unes quantes fotos i el poema de Vicent Andrés Estellés (Horacianes LXX, 1963-1970) que ens ha enviat una companya que no va poder assistir.
Molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles
que vaig veure un dia a Mallorca.
Les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l’erosió
la terra batuda pels vents marins.
M’agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,
com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada.
Podeu trobar 