Visita de seguiment a l’abocador del garraf

Divendres 7 de juliol vàrem realitzar un altra visita de seguiment de l’evolució de l’abocador de la Vall de Joan, convidats per l’AMB. Vàrem assistir representants del CEB, de la UME, la Federació Catalana d’Espeleologia, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, la taula ciutadana pel Clima de Begues i de l’Associació de veïnes de la Plana Novella. Ens acompanyà en Ramon Serrajordi, responsable de la comissió de seguiment del Garraf a l’AMB. Resumim a continuació els diversos punts que vàrem tractar.

Recordem que a gener de 2018, en qüestionar el projecte de restauració i com es volia fer el segellat, vàrem ser convidats a participar d’una comissió de seguiment de les obres, des de la que hem pogut assessorar i influir en temes com la vegetació, les basses i el traçat dels camins– però no tant com ens hauria agradat – .  

Visitem la part més alta de l’abocador (la part corresponent al terme de Begues) des del mirador i desprès la bassa de recepció dels lixiviats, passant per davant de la central de biogàs.

1. Pous de biogàs

Hi ha 150 pous de biogàs a tot l’abocador. En aquests moments s’ha de xuclar el biogàs perquè la pressió dels pous és negativa. En els pous dels extrems de l’abocador, on la pressió negativa és més alta, han de regular la intensitat de la succió perquè no hi entri aire que alimenti la combustió subterrània.

2. Combustió subterrània (“l’incendi”)

Segueix la combustió subterrània. Actualment la zona de màxima combustió dels residus està localitzada en la part més alta de l’abocador. En algun punt, la temperatura subterrània arriba als 110 graus centígrads. Per tenir coneixement de la situació, fan mesuraments regulars de les temperatures, ni exhaustius ni sistemàtics generant un mapa de temperatures subterrànies. La Federació Catalana d’Espeleologia fa un control mensual de l’estat de les cavitats subterrànies.

3. Ensorraments de la superfície de l’abocador

Més o menys en la mateixa zona es produeixen els ensorraments més forts de la superfície de l’abocador. En el punt més important, la pèrdua d’altura ha estat d’1,6 metres en un parell d’anys. Als extrems de l’abocador ha davallat uns 40 cm. De tota manera, la làmina de poliestirè que es va instal·lar per confinar els residus, i que està ensorrada sota una capa de terra de 90 centímetres, no s’ha trencat. Periòdicament (cada dos o tres mesos) fan mesuraments d’altura.

4. Planta de biogàs

Funciona amb 4 motors de manera permanent (24 h i 365 dies) i en té 2 més per si cal cremar més gas, o per substituir els motors que estan parats per manteniment (els siloxans els fan malbé). El manteniment és molt car i el pressupost anual de funcionament de la planta (que explota l’empresa pública Tersa) és de 2 milions d’euros.

En funció del preu de l’energia la planta pot arriba a ser rendible i tenir beneficis. El 2023 es preveu que sigui deficitària, que és la situació més habitual. Podria produir més energia, però l’abocador no genera prou biogàs ni de prou qualitat. Actualment està formant per un 43% de metà, una quantitat semblant de CO₂ i la resta és nitrogen. Preveuen que amb els anys la proporció de metà anirà baixant, fins que no sigui possible utilitzar el biogàs per produir energia (quan baixi per sota del 39%).

La planta té dues torxes, una de seguretat, fixa, que es fa servir quan fa falta, i un altra mòbil per desplaçar-se al punt de l’abocador que calgui (cosa gens habitual).

5. Bassa de lixiviats

Hi ha 30 bombes pneumàtiques pe succionar els lixiviats, que treuen 70/80 m3 diaris de líquids i els aboquen a la bassa. Abans de confinar els residus, arribaven a la bassa molts més lixiviats (200 m3 al dia). Tot i així, esta molt plena.

Un cop oxigenats, els lixiviats passen a la depuradora. L’aigua depurada s’aboca a la xarxa de clavegueram (de Gavà) i els llots restants s’envasen en uns dipòsits i s’envien, per carretera, a la incineradora.

6. Pous contaminats

El control de l’estat dels pous el fa una empresa externa que actua trimestralment.

A causa dels lixiviats s’han contaminat alguns pous de la rodalia, com en el cas de Ca l’Amell de la Muntanya, al camí de Campdàsens, en el terme municipal de Sitges, que es va haver de clausurar. En compensació l’AMB porta 60/70 m3 d’aigua potable a dos dipòsits de Ca l’Amell cada any, mentre duri la situació, encara que sembla ser que des de fa uns quants mesos tots dos dipòsits estan avariats i cal arreglar-los.

Es demana que es doni una solució a més masies que s’han quedat sense aigua per culpa de la contaminació.

7. Comissió de seguiment

L’AMB té una comissió de seguiment de l’abocador del Garraf que informa els alcaldes cada 4 mesos. Normalment, assisteixen a la comissió tècnics dels ajuntaments, de l’ACA i de l’ARC. No hi ha una comissió tècnica de seguiment pròpiament dita, però sí una col·laboració habitual amb les diferents administracions implicades, com en el cas de la Diputació de Barcelona pel que fa a la natura.

8. Pista de l’abocador

Es comenta que els ajuntaments de Begues i Gavà s’han interessat per la possibilitat d’obrir a la circulació pública la pista que discorre per dins l’abocador i va a parar al Campgràs. Opinem que no és una bona idea per diferents motius (tant pe seguretat com, sobre tot per preservar l’entorn i la biodiversitat). Creiem que durant tot el periode en que l’abocador ha de continuar monitoritzat (es calcula que uns 30 anys) l’accès ha de ser fonamentalment per emergències com són tasques de manteniment i control de l’abocador, extinció d’incendis, etc.

9. Plantació d’arbres a l’abocador

Respecte la plantació d’arbres en la capa de terra que cobreix els residus confinats, tal com proposen els arquitectes que van fer el projecte de restauració, ens pronunciem en contra d’aquesta possibilitat, atès que la vegetació del Garraf són arbustos i matolls, que ja creixeran amb el temps.

10. Fauna

Comentem la necessitat d’un estudi de com afecta l’abocador a la fauna que hi viu. Proposem que s’estudiï si els ocells que hi viuen poden tenir problemes de salut (durant la visita, vam veure una àliga cuabarrada que volava damunt de l’abocador. El responsable de l’AMB ens diu que  ho comentarà als serveis de la Diputació per si poden fer-ho.

10. Accés a la informació

Demanem un canal permanent i estable d’informació i que ens haurien d’enviar les dades de manera regular, sense haver-les de demanar (trimestralment). De fet, ja hi ha un canal, el CEB, que coordina el grup ciutadà de seguiment de l’abocador i que distribueix la informació a les altres entitats que en formen part. Se li haurien d’anar enviant les dades.

11. Control de l’aire

Es va parlar de la presència de nivells elevats de CO₂ així com de la presència  d’elements molt contaminants com benzols, xilens etc. que constitueixen un perill potencial per a la salut. Vam apuntar que els controls actuals són insuficients i vam proposar la instal·lació d’una xarxa fixa de control de qualitat de l’aire als extrems de l’abocador (igual que la xarxa de piezòmetres, però per mesurar la qualitat de l’aire).

A banda de la informació que ens puguin proporcionar, sigui automàtica o sota demanda, vam demanar que estigui tota accessible, per sistema, al portal de transparència de l’AMB. També es va demanar l’elaboració d’un estudi de riscos potencials (per exemple davant una dana, etc.)