El que pensem de les al·legacions de l’Equip de govern al PDUM

L’equip de govern ha fet públiques al web les al·legacions que ha presentat al PDUM i també n’ha fet un petit resum al darrer Butlletí municipal. Felicitem per aquesta iniciativa.

El document d’al·legacions és curt però contundent, de fet impugna el PDUM i exigeix una nova aprovació inicial. S’acompanya de l’informe tècnic de l’arquitecte municipal, molt exhaustiu, que també valora les al·legacions presentades per entitats, altres partits polítics i persones a títol individual. Si bé no estem d’acord en tot el que s’hi diu, coincidim en la gran majoria i ens sembla un treball acurat i precís. El podeu llegir aquí.

A les al·legacions diu que el 28 de desembre de 2023, l’Ajuntament ja va presentar un escrit d’al·legacions prèvies. No ens consta que aquest document s’hagi fet públic, però com a les al·legacions s’hi refereix sovint, seria bo que ho fos. També estaria bé publicar els dos informes externs que l’equip de govern va contractar per analitzar el PDUM.

Amb aquest escrit volem fer un resum i valoració d’aquests documents.

DOCUMENT D’AL·LEGACIONS

Bàsicament ressalten:

1. Que l’AMB ha envaït competències municipals, i això constitueix un abús de l’ús de les competències atribuïdes per la Llei de creació de l’AMB. De fet s’impugna el PDUM en tots els aspectes en que contradiu el PGO de Begues.
2. Que cal revisar el PDUM i eliminar totes les errades i incongruències de transcripció del planejament actual de Begues, així com d’invasió de competències municipals (alteració de la delimitació d’àmbits o de la classificació del sòl, desclassificació de serveis tècnics, equipaments i zones verdes de titularitat municipal).
3. Que haver de revertir les claus i la delimitació d’alguns àmbits, per facilitar la gestió d’alguns equipaments urbanístics, comporta que s’hagi de dur el PDUM a una nova aprovació inicial (segons l’article 112 del Decret 305/2006)
4. Que el planejament ha de respectar la identitat dels municipis (article 9 de la TRLU) i les noves construccions i instal·lacions s’han d’adaptar a l’ambient on estiguin situades, sense comportar un demèrit per als edificis existents a l’entorn o per les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic de l’entorn.
5. Que no es compleix la Carta Europea de municipis que especifica que s’ha de tenir en compte la particularitat dels municipis petits. No s’han d’aplicar els mateixos criteris a Begues que a la resta de poblacions de l’AMB (a Begues domina el sòl no urbanitzable davant el urbà mentre a la resta de poblacions és el contrari).
6. Que a Begues només s’ha de construir habitatge públic per satisfer la demanda interna. No per gent que vingui d’altres pobles ja que augmentaria la mobilitat interurbana pels desplaçaments als llocs de treball. Únicament seria acceptable si el PDUM fes propostes a Begues per incrementar el teixit productiu o es disposes de bones infraestructures de transport. Que, a més, obligar a fer més habitatge públic impacta negativament sobre la viabilitat dels sectors i pot paralitzar la transformació dels sòls ja programats.
7. Que cal eliminar els àmbits d’oportunitat metropolitana amb la densificació de construcció definida pel PDUM (la Rectoria-Collada, Mas Ferrer i Saló Central Romagosa)

En general hi estem d’acord i molt especialment en el tema dels àmbits d’oportunitat metropolitana, com ja hem ressaltat a les nostres al·legacions.

Discrepem totalment en el tema de l’habitatge protegit. Ens sembla tendenciós, per dir-ho suau, que s’argumenti que no es pot fer habitatge protegit per gent d’altres pobles, atès que s’haurien de desplaçar fora per anar a treballar i, en canvi, no s’utilitzi el mateix argument per limitar la vinguda de gent a noves llars unifamiliars amb jardí, quan la majoria també treballen fora. És pretén filtrar qui pot venir a viure a Begues segons el poder adquisitiu.

INFORME DE L’ARQUITECTE MUNICIPAL

• Detecta nombroses errades en equipaments que no estan ben delimitats o no se’ls assigna la clau urbanística correcta o directament no s’han tingut en compte (la subestació elèctrica Punt Sud, el cementiri, l’antiga depuradora, el radar de l’aeroport del Rascler, Mas Ferrer 2, els polígons d’habitatges del club de Begues, Mas Pasqual, la Parellada, cal Viudo, el traçat de la línia elèctrica, la Costeta, el Mur, la zona del dipòsit de gas natural, el parc de la Costeta i els equipaments de biomassa del Centre Cívic, els parcs de vora a tocar de la variant).
• Veu que falta incloure alguna riera com la de Mas Ferrer, dibuixar bé el traçat del camí Ral, posar la cova de can Sadurní on toca, mencionar diverses masies importants i recuperar la traça històrica del camí de Vallirana.
• Proposa mantenir el sòl classificat com a sòl agrícola i no requalificar-lo com Àrea Nucli, com fa el PDUM, que és molt més restrictiva en els usos.
• Proposa que es prohibeixin noves pedreres, en comptes de la regulació oberta que planteja el PDUM segons el que diguin els estudis d’impacte ambiental.
• S’oposa a les tres zones declarades d’oportunitat metropolitana on es multiplica per 10 el nombre de metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl. Ho argumenta molt bé: En el Saló Central Romagosa, diu que hi ha problemes mediambientals i d’inundabilitat degut a les rieres de Mas Ferrer i de Begues, i que no s’han de superar les alçades màximes existents al casc urbà. En el barri de la Rectoria i la Collada s’han de preservar els valors històrics i ambientals del barri.
• Proposa que fins i tot es canviï el model aprovat al PGO de Begues cercant una menor ocupació del sòl que preservi com espai lliure els camps que donen a la carretera, fent una ordenació més compacta –reconduint el model unifamiliar projectat – amb edificació alineada al vial al nord del nucli antic i deixant lliure el màxim de terrenys. Planteja reconsiderar altres planejaments parcials ja aprovats però no desenvolupats, transformant el model unifamiliar a bifamiliar, contenint l’ocupació del sòl i amb noves reserves d’habitatge protegit, sense allunyar-se de la baixa densitat d’edificació que impera al poble.
• Pel que respecta a l’habitatge protegit també diu que es podria redistribuir l’interior d’edificis existents o amb petites ampliacions a les parcel·les unifamiliars del centre urbà en aquells barris on les parcel·les són molt grans (Bon Solei 1, c.Pineda, Avets, Torres Vilaró, Ferran Muñoz, avda Pare Manyanet.

Ho posem tot en negreta perquè hi estem totalment d’acord, és un tema importantíssim, i ens alegra molt que l’arquitecte municipal coincideixi i ho posi per escrit de forma tan clara. És justament el que hem proposat a unes quantes al·legacions que hem fet darrerament a plans aprovats: reduir l’ocupació del sòl fent habitatge bifamiliar, en algunes zones apartaments, o poder dividir algunes grans cases que hi ha deshabitades amb gran extensió de terreny a fi que siguin multifamiliars. Cal dir que sempre se’ns han rebutjat. Ens alegrem que ara es reconsideri la postura.

Respecte l’habitatge públic volem afegir al que ja hem mencionat a dalt que, en els 14 anys en que l’alcaldia ha estat en mans de Junts x Cat, únicament s’han construït 2 habitatges protegits (cal Purrós). Tenim un percentatge d’habitatge protegit molt inferior a la resta de poblacions de l’AMB i també inferior al que demana el PDUM (7%).

A l’informe diu que l’any 2021 hi havia un 2,1% d’habitatge protegit (53 habitatges). En realitat és menor. El 2,1% s’ha calculat com el quocient entre els 53 habitatges protegits (els únics que estan sota control públic són els 18 de Mari Santpere i els 2 de cal Purrós, la resta eren de compra) i el nombre d’habitatges principals (considera 2.500 que són els habitatges principals; a Begues l’any 2021 hi havia 2.935 habitatges, segons l’IDESCAT, incloent les segones residències, que també són habitatge de caràcter residencial). Ho explica molt bé en Jordi Dolz al seu blog tombar l’aigua.

Ara, al 2024 el percentatge és encara més baix, ja que en aquests dos anys i mig s’ha construït força habitatge nou, però cap de protecció. L’arquitecte municipal diu que si als 53 HPO existents, s’hi sumen els 44 habitatges previstos a l’Escorxador, 8 Av. Mediterrània Nord i 8 de Mas Ferrer 2, ja seria un 4,5%. Però aquesta xifra de moment és ficció, ja que cap d’aquests habitatges s’ha iniciat, i en canvi sí es continua construint habitatge unifamiliar. Finalment afegeix que, si es consolidés el Saló Central Romagosa fent un 40% d’HPO (45 habitatges) i el sector Nou Centre Esportiu (62) s’arribaria al 8,78%. La xifra tampoc és correcta perquè no té en compte ni els habitatges nous construïts entre 2022 i fins ara, ni tampoc el 60% restant d’habitatges nous d’aquests plans urbanístics que no serien HPO (67 habitatges Saló Central i 93 Nou Centre Esportiu), als que a més s’haurien de sumar (posats a sumar habitatges que estan programats per fer algun dia), els 28 de can Martí, els 42 de can Amell 2, els de can Térmens, Mas Ferrer 2, barri Campamà, la Sinia, tots els que s’estan fent a la Parellada ara, etc. per tant, ni en el millor dels casos, s’assoliria el 7% que marca el PDUM.

A Begues hi ha una gran mancança d’HPO. De fet la piràmide de població de Begues no té forma piramidal, ja que “s’expulsa” als joves i als grans que no poden assumir el cost de l’habitatge.

OPINIÓ DE L’ARQUITECTE MUNICIPAL SOBRE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES PEL CEB

Està d’acord en limitar el creixement amb mesures de contenció.

Està d’acord en que els polígons no desenvolupats s’hauran de revisar per incorporar habitatge públic, fer una menor ocupació del sòl i tendir a models urbans més compactes.

També està d’acord en que alguns plans s’hauran de congelar per temes d’inundabilitat, preservació de valors paisatgístics, etc.

Confirma que la modificació parcial MPP 28 no ha prosperat (sòl no urbanitzable)

Confirma que cal modificar la carretera a Gavà per fer més segura la convivència entre automòbils i bicicletes.

Diu que l’eix nord (can Amell, c.Alp, Sta Eulàlia) serà un eix cívic similar al que s’ha fet al Camí Ral-Torres Vilaró (pensem que s’ha de veure i parlar amb detall d’aquest projecte i presentar-lo a la ciutadania).

Afirma que la pista a Torrelles s’ha de convertir en carretera (en això no hi estem d’acord).

Diu que altres punts de les al·legacions tenen un abast més ampli que el del terme municipal i s’escapen de les competències pròpies del municipi, tot i que reconeixen que plantegem temes d’interès amb els que l’Ajuntament s’hi alinea.

Nosaltres creiem que l’Ajuntament també s’hauria d’haver posicionat en temes que influiran en la qualitat de vida de les beguetanes, com són la exagerada construcció d’habitatge a poblacions properes com Gavà etc., com es garantirà la mobilitat i la qualitat de l’aire, l’aigua, l’emergència climàtica, etc.

Els temes que no toquen les al·legacions de l’equip de govern i que sí sortien a les del CEB i amb les que diuen que s’alineen són: la necessitat de trencar la centralitat de l’AMB i repartir millor els recursos, oportunitats i població a Catalunya promovent el reequilibri. Estan d’acord amb que tot planejament s’ha de fer des de la perspectiva de l’emergència climàtica i crisi de biodiversitat. En que el model no ha de ser el creixement sinó el decreixement. En que els càlculs i prediccions en l’evolució de població i necessitat d’habitatge no són correctes. En els problemes de mobilitat, qualitat de l’aire, manca d’aigua, increment de residus i contaminació associada a la construcció. En que s’ha de protegir el connector passera del que s’han oblidat, justament el del Garraf-Ordal amb el Delta i que passa entre Gavà i Castelldefels, on estan fent el Pla de Ponent. Que cal preservar i augmentar el sòl agrari. Que cal incloure Begues com a zona de demanda forta i acreditada (això ja s’ha aconseguit). En contra dels camps de plaques fotovoltaiques o aerogeneradors, abans hi ha altres ubicacions a explorar.

Resumint, que si bé hi ha algun punt que no compartim i algun al que ens oposem contundentment, són unes bones al·legacions i hi ha molta feina al darrere.

Enllacem aquí tots els articles que hem publicat sobre el PDUM

On és l’informe?

El PDUM a Begues, les al·legacions de l’equip de govern.

Begues i el PDUM

Presentades les al·legacions al PDUM

vídeo de la xerrada sobre el PDUM

xerrada sobre el PDUM, què és i com ens afecta a Begues

El Pla Director Urbanístic Metropolità