Dissabte passat vam fer la passejada des de la creu del Joncar a la creu del Pedró en molt bona companyia. Des del puig del Pedró es domina visualment tot el pla de Begues amb les seves masies, i també el castell d’Eramprunyà i el traçat del camí ral des del coll de Campamar fins la creu de Sant Climent de Llobregat.
Un cop a dalt vam muntar el telescopi i varem mirar de ben a prop el castell d’Eramprunyà i com avancen les obres de restauració. També vam poder veure algunes masies i ocells, i varem compartir el sopar tot xerrant d’un munt de temes. En Xavier ens va explicar la història d’aquesta tradició, que podeu trobar descarregar al final d’aquest reportatge.
La localització de restes de ceràmica ibèrica al cim, demostra que el puig ja era un lloc apreciat en època precristiana. En Joan Amades relacionava aquesta festa amb un culte als genis lítics conegut a tota Europa pel qual es veneraven els monuments megalítics: “Per tal d’esborrar el deix gentilític, fou corrent col·locar creus damunt dels dòlmens i més encara dels menhirs, la majoria dels quals estaven coronats de creus de ferro o de fusta més o menys grans segons els casos. Hi havia menhir que feia l’ofici de creu de terme, i algunes d’aquestes creus foren obrades amb les pedres dels megàlits que van substituir. Per Santa Creu, el dia 3 del present mes (maig) el sacerdot anava en processó a través dels camps i dels conreus fins als vells monuments cristianitzats, i des d’allí beneïa el terme per quatre vegades encarat als quatre vents”.
Us deixem també algunes imatges de la jornada.
