Des del CEB vam presentar al·legacions el 28 de juliol.
El Pla Territorial, definit per l’ICAEN, adjudica al municipi de Begues l’objectiu d’assolir una potència eòlica de 2 MW i una potència fotovoltaica de 24,9 MW que es subdivideix per zones:
- 12,9 MW en les teulades d’edificis
- 2 MW en sòls artificialitzats
- 10,1 MW en sòls no artificialitzats
La eòlica la situa en tres zones:
- entre la roca del Barret i el puig d’Endí,
- a prop de can Térmens
- a prop de la Creu de Coll Fe
La fotovoltaica en sòls artificialitzats l’ubica en dues pedreres, una abandonada i l’altra activa. La de sòls no artificialitzats l’ubica en àrees agrícoles actives i abandonades que s’estenen pel pla de Begues en els terrenys que separen la zona urbana i urbanitzable de la zona forestal.
Des del CEB entenem i compartim la necessitat de promoure un desenvolupament energètic sostenible, però també estem convençuts de que no es pot fer a qualsevol preu a costa de destruir patrimoni històric, paisatgístic i natural. Per aquest motiu a les al·legacions indiquem quines àrees han de quedar excloses de la zona apta per a la implantació de renovables.
Begues ja aporta grans equipaments i serveis d’interès supralocal: l’abocador de la Vall de Joan, dues pedreres, la subestació elèctrica del Pla de Sots, moltes línies d’Alta i Molt Alta Tensió, repetidors de Telefónica, radars de l’aeroport, zones de caça controlada, etc.
També s’ha de contemplar com es canalitzarà l’energia generada i com serà la xarxa de transport. El PLATER apunta al desplegament d’un gran nombre de camps de bateries que s’han d’ubicar en àrees amb disponibilitat de capacitat de connexió a la xarxa de transport o distribució d’alta tensió. Es a dir, el fet de tenir una subestació elèctrica a Begues i tantes línies MAT o Alta Tensió, fa molt probable que també s’hi vulguin instal·lar camps de bateries, que podrien ser de gestió privada.
Només cal veure com de manera totalment independent de l’ICAEN ja han començat a aparèixer iniciatives privades depredadores, disposades a fer negoci, que ofereixen una plataforma orientada als usuaris propietaris de terrenys així com als que cerquen terrenys per desenvolupar projectes (https://plater.cat/)
Podeu trobar el visor del PLATER aquí
I tota la documentació del PLATER al portal de l’ICAEN
D’altra banda hem col·laborat en la redacció (a través de l’Institut per la Conservació de les Rapinyaires, ICRA) i també hem donat suport i signat les al·legacions conjuntes al Projecte de Decret i a l’Estudi Ambiental del PLATER liderades des del GEPEC (amb qui ja hem treballat altres vegades com quan vam coorganitzar la xerrada contra la MAT de Forestalia), degut a que enlloc s’explica com s’obtenen les zonificacions, hi ha errors, mancances i sobredimensionament en els càlculs de les necessitats energètiques i no s’afavoreix un model descentralitzat, de proximitat i autoconsum adequat a cada municipi i comarca en funció de les seves necessitats reals. Entre altres han participat Antoni Turiel, Jaume Darné, Oilar Clapés, Diego Garcia Ferré, Xavier Jiménez, Marta Lloret, Sergi Saladié, Lluis Serrano, Anna Zahonero i l’ICRA. Podeu trobar aquí tots els textos presentats.
Alegacions-CEB-al-PLATER-def_c Allegacions-Globals-PLATER-Volum-1-Argumentacio-Juridica-CEB_c Allegacions-Globals-PLATER-Volum-2-comprimit-Annexos-INFORMES-CEB-1-175 Allegacions-Globals-PLATER-Volum-2-comprimit-Annexos-INFORMES-CEB-176-255
Podeu trobar 