Dins del cicle de Visites a llocs d’interès local, organitzat per en Jordi Dolz, dissabte 4 de juliol vàrem poder gaudir d’una passejada curta pel centre de Begues per aprendre sobre les tanques de carrer realitzades per en Julià Ventura Ximenis.
Tal com ens explicà en Jordi, la tanca del carrer va ser una novetat en les edificacions de començaments de segle XX que va quedar regulada l’any 1934. En Julià Ventura, paleta, va fer una lectura diferent de la fins llavors existent, basada en la pedra seca, introduint composicions tipus “collage” de pedres de diferents materials, colors i formes així com materials ceràmics. La tanca esdevé, a més a més d’un element funcional, un element artístic dins el què podríem classificar com estil noucentista, mantenint una harmonia formal i visual amb la façana.
Vam recórrer la tanca de la casa Aymerich construïda els anys 40 per en Julià Ventura. En Jordi ens va fer fixar en els elements florals de les reixes fetes de rajoles i teules de les xemeneies i sota coberta. Pel que fa a la tanca combina pedra calcària de Begues, peces de totxo manual, peces de ceràmica fina i forja amb una disposició que recorda un quadre de Mondrian. Vam apreciar pedres irregulars sobresortint, petites peces de ceràmica i fins, la bellesa i simplicitat de la tanca de forja i unes petites peces de ceràmica pràcticament invisibles.
També vam visitar les tanques de la casa Martí i la casa Vea i vam acabar visitant la façana de la casa del carrer Anselm Clavé on vam poder parlar amb membres de la família d’en Julià Ventura i en Jordi ens va fer notar les peces de vidre que originalment s’il·luminaven de nit amb un llum des de l’interior de la casa.
En paraules del Jordi:
“La tanca, ha de ser una pell digna i de qualitat en forma de vestit endiumenjat i alhora ha de poder permetre contemplar la bellesa de la edificació i de la zona enjardinada que hi ha a dins de qualsevol solar urbà”.
Va ser una passejada curta però instructiva que en va aportar una nova forma de mirar el que sovint ens passa desapercebut, en aquest cas, les tanques dels carrers. Si voleu llegir més sobre aquest tema us recomanem aquests articles del seu blog Tombar l’Aigua.
http://tombarlaigua.blogspot.com/2025/05/de-la-pedra-en-sec-al-collage-de-julia.html
http://tombarlaigua.blogspot.com/2023/12/oriol-bohigas-begues.html
http://tombarlaigua.blogspot.com/2013/07/noucentisme-begues-un-referent-tenir-en.html
Breu biografia Julià Ventura Ximenis
Nascut a la masia de les Planes el 12 d’abril de l’any 1900. Era fill de Josep Ventura Viñas, el darrer masover de les Planes, i de Pastora Ximenis Betriu, germana de la mestra de nenes Rosa Ximenis. Cap al 1920 la família va deixar la masia i es va establir al núm. 56 del carrer Major, a la casa coneguda per cal Pepet de les Planes. Ben a prop, al núm. 46, hi havia el sindicat, i al pis del damunt, l’escola on la seva tia Rosa Ximenis feia de mestra única de les nenes de Begues. Davant de l’escola hi havia els solars propietat del seu pare, on a finals dels anys 1920 en Julià Ventura construiria diverses cases, entre elles la seva casa pròpia coneguda per cal Julià.
En Julià Ventura es va formar com a mestre de cases treballant amb l’arquitecte Josep Maria Jujol (col·laborador d’en Gaudí), de qui va aprendre l’art modernista, essent el mateix Julià qui va introduir aquest estil a Begues, trencant amb el costum pagesívol tradicional fins aleshores, i generant una nova imatge al poble. Va fer moltes de les cases del centre que encara avui en dia, ens aturem a contemplar. En Julià es va casar l’any 1927 amb la seva cosina Sabina Casanovas Ximenis, amb qui no va arribar a tenir descendència.
Podeu trobar 