La caçadora de masies a la Clota-Begues
Dissabte per la tarda vam inaugurar un nou ús per un espai que ja ha demostrat ser un bon bar i una bona vinoteca, amb vins per a tots els gustos i de tots els preus – fins i tot a granel – , i que ens va demostrar ser també un bon punt de trobada per altres activitats com parlar de llibres.
Un bar que duu el nom d’un dels masos i veïnats medievals més imponents de Begues, avui enrunat, i que en conserva l’arc de pedra de l’entrada i ha fet reviure el seu nom: la Clota.
Un lloc ideal per escoltar la Marta Lloret presentar el seu llibre “la caçadora de masies”, les cases de pagès, el llegat del nostre país.
En Víctor Mata va fer una interessant introducció parlant dels masos, de la recuperació, i de la història de la Clota, on hi havien arribat a viure unes 30 persones i que va restar habitada fins a mitjans del segle XX. Dels llinatges que hi va haver.
La Marta ens va parlar de com havia sorgit el seu projecte i aquesta vocació, de la feina que fa relacionada amb el patrimoni i de la fundació que dirigeix, i també del nou projecte de masoveria. De com estan recuperant un mas mític, la Sala on va viure en Serrallonga, a tocar de Viladrau.
D’una forma molt planera, tranquil·la i des del sentiment, ens va anar confrontant amb les contradiccions i paradoxes que tenim com a societat, mentre ens anava explicant alguns dels masos que surten al llibre. De la dificultat i del poc ajut que reben les persones que volen conservar o rehabilitar un mas. De com aquests masos són testimoni de com vivíem, de com es treballava, de quines eines s’empraven i n’hi alguns que han esdevingut autèntics museus de tot una època. De que no s’ha fet mai un cens de masos de Catalunya i que cada cop hi ha menys a censar – de les sis-centes masies que hi havia a Barcelona ciutat no fa tant, de les que ja sols queden cent -. De la Sala de Sant Llogari, la masia deshabitada que més dolor li produeix i que és portada del llibre.
Hi ha una frase que va dir que ho resumeix tot:
Aquestes masies medievals que els seus habitants han fet perdurar amb esforç durant segles i que han estat productives gairebé fins els nostres dies, i que comparativament fa poc que estan deshabitades…com és possible que ara, quan l’economia és més forta i estem més avançats, sigui quan deixem perdre la nostra identitat?
Dissabte per la tarda unes cinquanta persones vam entrar a la Clota i en vam sortir un xic canviats.
Gràcies Marta pel que fas i per la passió que hi poses!!!!
